Page 23 - Conferencies de l'Arxiu 3

VIATGES DE SURO I TAPS (S. XIX-XX) 23

El 1941 Francesc Oller moria a la seva població
natal. Deixava una empresa sòlida, encara exis-
tent avui en dia després de més de 125 anys d’ac-
tivitat i encara amb un paper predominant dels
seus descendents. La història d’aquesta empresa
posa de manifest com cap altra el paper bàsic del
comerç exterior com a garant de l’èxit del sector.

6. JOSEP SERRA I CARBÓ I EL SURO DE
COMPOSICIÓ
Com és sabut, a partir de finals del segle XIX la
indústria surera deixà de ser només indústria ta-
pera, o sigui, indústria destinada a l’elaboració
de taps de suro natural. El principal inconvenient
de la fabricació tradicional era el gran nombre de Fotografia de Josep Serra i el seu fill Domingo reproduïda
matèria primera que quedava com a residu, així a la Revista del Baix Empordà, núm. 49.
com el fet que el suro resultant de la primera pela,
conegut com a pelagrí, no era adequat per elabo- a la data. La notícia arribà a l’empresa Crown Cork
rar taps. En aquest context, fou a finals del segle & Seal, de Baltimore, especialitzada en la fabrica-
XIX quan aparegueren i s’estengueren noves apli- ció de discs per a cervesa, que veié en l’invent
cacions per al suro, destacant-ne dues en particu- una manera per millorar el seu sistema de tapa-
lar: els discs de suro, destinats al tapament (fona- ment. En conseqüència, el 1905 aquesta societat
mentalment) de cervesa, i l’aglomerat, aprofitant comprava la patent del sistema (que seria cone-
72
les capacitats aïllants del suro natural. I un dels gut com a Serax) i Josep Serra i la seva família es
69
pioners d’aquestes noves aplicacions fou un cas- traslladaven a Baltimore, on residirien fins al 1911.
sanenc d’adopció, anomenat Josep Serra i Carbó. No coneixem gaires detalls de l’estada de la fa-
El nostre home nasqué a Mataró l’any 1857, fill de mília Serra als Estats Units, només sabem que la
cassanencs. Mestre vitraller d’ofici i aficionat a fortuna assolida arran d’aquella estada li permeté
70
la química, el seu trasllat a Cassà a principis del comprar diverses propietats i que al seu retorn vis-
segle XX, on tenia uns parents al capdavant de qué relativament aïllat del sector, a diferència del
la important empresa Figueras, Daussà y Com- seu fill petit, Domingo, que fou titular d’una impor-
73
pañía, li feu agafar interès per aquest sector i tant fàbrica de taps a Cassà a partir de 1931. Jo-
71
pogué captar el greu problema de les grans tones sep Serra moria el 1940, deixant enrere una vida
de rebuig. Per fer-hi front, l’any 1904 patentà un d’emprenedoria i innovació, però també d’ajut al
aglomerat de suro més elàstic que el conegut fins seu poble d’adopció en moments de necessitat. 74

69. Sobre aquest assumpte, vegeu SALA i NADAL, 2010: p. 219-222.
70. Les dades biogràfiques d’aquest subapartat beuen sobretot de PLA, 2004; i ROIG ROS, 2015.
71. La societat regular col·lectiva Figueras, Daussà y Compañía fou constituïda el 9 de gener de 1901 a partir de l’associació entre
Francesc Figueras Carbó (que era el parent de Josep Serra), Francesc Figueras Oller i Francesc Daussà Surís, amb l’objecte
“... cuantos actos se requieran y sean de menester para el negocio de compra y venta de corcho y tapones de esta materia y
confección de los mismos...” i amb un capital de 6.000 pessetes aportats pels tres socis a parts iguals. AHG. Fons Notarial.
Notaria de Girona-10. Notari: Emili Saguer Olivet. Tom 865, folis 69-72.
72. PLA, 2004: p. 341-343, aprofundeix en les negociacions que dugueren Josep Serra a vendre la patent a la Crown, Cork &
Seal.
73. Sobre Domingo Serra Smandia, vegeu ROIG, 2015: p. 127-129. Vegeu també la biografia publicada al número 10 de la revista
Descobrim Cassà.
74. El 1919 Josep Serra fou un dels impulsors d’una subscripció pública destinada a ajudar els obrers que s’havien quedat sense
feina arran de la crisi que patí el sector durant la Primera Guerra Mundial i els anys immediatament posteriors a la seva fi.
ALVARADO, 2005: p. 80-81.