Page 26 - Conferencies de l'Arxiu 3

26

Àngel Gruart morí a la seva població d’acollida en bona part, el seu dia a dia. Els casos analitzats
l’any 1984, mentre exercia el càrrec de president ens presenten la nostra vila com a exportadora de
d’ASECOR, càrrec en què el succeiria el seu fill capital humà, precursora d’importants episodis en
Jordi. La seva fàbrica tancà al cap de poc temps, la història del negoci: el primer català fent negocis
però els seus descendents, plenament integrats amb el suro al sud-oest de la Península Ibèrica i la
a la vida de San Vicente, han continuat el negoci primera fàbrica de suro de la història d’Andalusia,
mitjançant l’empresa Vinico, una de les més signi- per part de Joan Guinart Vilallonga; els primers
ficatives de la població d’avui en dia. 84 negocis a gran escala amb Amèrica, obra dels
germans Daussà Dalmàs; l’invent de l’aglomerat
elàstic de Josep Serra i Carbó;... A més, els an-
9. CLOENDA tecedents industrials locals proporcionaren l’estí-
La intenció d’aquest treball era simplement unifi- mul i el know how per crear grans empreses de
car en un sol text informació dispersa relativa a referència a l’exterior, com fou el cas de Francesc
l’acció empresarial de surers cassanencs lluny Oller Martinell i de Modest Sabaté i Puig.
de la seva població natal. Aquesta compilació, En definitiva, les possibilitats de negoci que generà
evidentment, no deixa de ser parcial; una recerca un sector aparegut a mitjan segle XVIII estimula-
sistemàtica en arxius segurament donaria a conèi- ren uns moviments de població de caire econòmic
xer moltes històries empresarials protagonitzades que, a grans trets, donaren riquesa i benestar als
per cassanencs del món del suro. Els personatges seus protagonistes, però també als llocs on ana-
que hem presentat al llarg de les pàgines anteriors ren a raure: explotació d’unes alzines sureres poc
foren producte del seu temps, de les possibilitats i treballades fins aleshores, creació de fàbriques i
situació del negoci del suro a la seva època, però, establiments comercials, o estímul als espais de
sobretot, foren el fruit d’una població com és Cas- sociabilitat a les seves poblacions d’acollida. Una
sà de la Selva que apostà per la indústria surera exportació de capital humà que afavorí els prota-
des dels inicis de la seva història i que encara avui gonistes d’aquestes històries i els habitants de les
en dia continua condicionant la seva economia i, seves poblacions d’acollida.

84. GARCÍA, 2011: p. 71-72.