Page 28 - Conferencies de l'Arxiu 3

28

a proposar a canvi d’una consideració de la pròpia
religió com a element constitutiu d’aquesta mo-
dernitat. Al contrari, per exemple, de molts conei-
xements femenins, sobretot els terapèutics, que
es van considerar com a supersticiosos.

2. DÉU, PÀTRIA, REI
“Muy Sr. mío y de mi mayor aprecio: habiendo
llegado a mi conocimiento algunas de las reglas
observadas en esa Congregación, y consultando
Territoris “espanyols” del golf de Guinea. Font: elaboració
de l’autor. sobre el particular con mi Director espiritual, pare-
ce me siento llamado por divina vocación a entrar
en ella, a cuyo objeto me dirijo a Vd. por medio
de la presente, a fin de saber si puedo ser admiti-
ves missions, especialment a l’Àfrica, destinades do; en el caso afirmativo espero de su distinguida
a expandir els espais cristianitzats i fundades per bondad me diga lo que debo hacer. Mas como no
les noves congregacions. tengo el honor de ser conocido por esa Congrega-
Darrere de totes aquestes actuacions hi havia ción, podrán informarse con mi Director espiritual
aquell ideal ultramuntà i reaccionari, de submissió D. Miguel Coderch, Cura Párroco del Mercadal de
de la persona i de la societat a un poder religiós esta ciudad, y con el Sr. Rector del Seminario de
provisionalment afeblit. I si l’Europa occidental ara la misma D. Manuel Reverter, en donde tengo cur-
escarnia la religió, calia actuar d’una manera espe- sadas y aprobadas ‘respective’ todas las asigna-
cial sobre l’ensenyament dels nens i nenes, pro- turas correspondientes desde primer año de latín
mesa d’un futur que molts adults ja havien deixat hasta el segundo de Teología Moral”. 2
estar. Per això, molts dels ordes religiosos nous Poca cosa sabem de la biografia de Pere Vall-llo-
es centraren en la creació d’internats: espais tan- vera Torrent abans de la seva incorporació a la
cats -exclusivament catòlics- on es podia viure dia congregació claretiana (Fills del Cor de Maria,
a dia sota la influència i l’autoritat de la religió. Allà, Cordis Mariœ Filii, CMF). Aquest és el primer do-
aquells infants podrien preparar-se per a una pro- cument que se’n conserva a l’Arxiu General de la
fessió moderna més enllà de les possibilitats de Congregació i dona fe de la seva petició d’entra-
la pròpia família, situada sovint en un àmbit rural, da a la Institució. Venturosament, la seva família
o sigui allunyada de l’escola; que, així mateix, es actual n’ha preservat la fe de baptisme, on llegim
segregava de la ciutat amb murs ben alts i ben que va néixer a Cassà el 13 de maig de 1847 (el
gruixuts. bateig va ser l’endemà a la parroquial de Sant
Aquesta és una contradicció que cal remarcar: Martí); i que els seus pares eren Marià i Maria,
els principals activistes del món reaccionari i tra- cassanencs tots dos . En cèdula lliurada el 21 de
3
dicional en canvi oferien als seus alumnes un en- maig de 1857 consta que tots els membres de la
senyament modern, orientat des de la ciència i la família eren pagesos, parcers i jornalers llogats al
tècnica a professions i oficis que ja no seguien el mas Dalmau, al veïnat de Mosqueroles. El docu-
patró acostumat d’aprenentatge dins la família o el ment, també conservat per la família actual, inclou
veïnat. Una intenció de modernitat que els acos- d’altres parents: l’avi Pere, que aleshores tenia 70
tava a plantejaments liberals, però que s’avenien anys; el pare, que en tenia 33; la mare 30; dos

2. Carta de Pere Vall-llovera al superior general dels claretians, el vigatà Josep Xifré (1817-1899), de 7 d’agost de 1877: Arxiu
General de la Congregació a Roma (en endavant, AG-CMF), Secció G, Sèrie V, Capsa 1, Carpeta 19. A les cites documentals
he normalitzat l’ortografia i la puntuació.
3. Avis paterns, Pere Vall-llovera, de Cassà, i Caterina Ribas. Avis materns, Llorenç Torrent, també de Cassà, i Francesca Solà,
de Caldes de Malavella.