Page 16 - Conferencies de l'Arxiu 3
P. 16

16





               un contracte sorprenentment llarg per l’època. I   residint a Alburquerque. El 5 de juny d’aquell any
                                                          27
               a partir de 1881 el localitzem a Portugal, concre-  arrendava el suro de dues finques ubicades a la
               tament a l’aleshores municipi de Santa Maria dos   dehesa Mayorga, a San Vicente de Alcántara, per
               Olivais (convertit el 1886 en una freguesia de Lis-  set anys i per un import total de 15.250 rals.
                                                                                                           32
               boa), com a propietari d’una fàbrica de suro que,   Però fou a partir de la constitució de la societat
               segons la font, hauria estat fundada el 1871, i que   Daussà y Forgas l’any següent, amb el seu ger-
               disposava de 36 treballadors.  Aquesta fàbrica   mà Josep i amb el comerciant originari de Begur
                                           28
               original es va ampliar al llarg dels anys, a l’Inquéri-  i resident a Sevilla Pere Forgas Puig , quan el
                                                                                                   33
               to de 1890 s’indicava que hi treballaven 152 treba-  nostre home es llançà a la recerca de suro per
               lladors.  L’activitat industrial de Narcís Vilallonga   Extremadura i l’Alentejo. Establerta a Alburquer-
                      29
               a Portugal no s’acabava aquí, sabem que el 1895   que, la societat havia de durar deu anys i tindria
               era propietari d’una altra fàbrica de suro a Vendas   com a objecte “...la compra, elaboración y venta
               Novas, amb 40 treballadors.  Precisament, aquell   de corchos, arriendo de alcornoques y en todo
                                         30
               mateix any 1895 Vilallonga moria a Santa Maria   aquello que se seguirá para el mayor éxito del ne-
               dos Olivais, deixant un negoci que continuaria el   gocio...”. Instal·laven una fàbrica a Alburquerque
               seu fill Josep, el qual constava al capdavant de la   i es pactava que el capital seria de 45.000 pesse-
               fàbrica de Lisboa l’any 1900. 31                tes, 30.000 aportades per Pere Forgas i la resta
               Un altre cassanenc que feu fortuna amb el suro   pels germans Daussà. A partir de la creació de
               extremeny i alentejà fou Joan Daussà Carbó, nas-  la societat i fins a la seva liquidació, l’any 1871,
               cut a la nostra vila el 19 d’agost de 1829. El loca-  Joan Daussà signà els arrendaments de suro que
               litzem per primer cop a Extremadura l’any 1855,   indiquem al quadre 3.



               QUADRE 3. Arrendaments de suro atorgats per Joan Daussà a favor de Daussà y Forgas
                     Data          Nom dehesa              Municipi               Durada           Preu
                  13/10/1857        Los Pinos             Alburquerque          1857-1867         5/rova
                  24/11/1857        Mayorga          San Vicente de Alcántara   1857-1862         60.000
                  19/09/1859         Azagala              Alburquerque          1859-1869         65.000
                  30/08/1861        Diverses            Aldea del Campo           1858-?          16.000
                  27/02/1862         Alarejos               Badajoz             1862-1873         2.000
                  26/05/1862        Mayorga          San Vicente de Alcántara   1860-1870        112.000
                  10/11/1866        Diverses                Càceres             1866-1875        19/quintar
                  18/08/1868         Obranjo               Arronches            1858-1877          443
               Font: GARCÍA GARCÍA, 2006. Tots els preus estan indicats en rals excepte el darrer contracte, pactat en escuts
               portuguesos. Es tracta de la formalització d’un contracte que el 1858 havia signat Joan Castelló Ferrer en les condi-
               cions aquí indicades, però com que aleshores no era representant legal de la societat, el que se signava el 1868 era,
               formalment, el traspàs del contracte a la societat.













               27. GARCÍA GARCÍA, 2008a: p. 141-143.
               28.  Portugal. Ministério das Obras Públicas, Comércio e Indústria. Inqueritos industriais, 1881. Tota la informació sobre enquestes
                  industrials portugueses ha estat gentilment facilitada per Carlos Manuel Faísca.
               29. Portugal. Ministério das Obras Públicas, Comércio e Indústria. Inqueritos industriais, 1891.
               30. SALA i NADAL, 2010: p. 69.
               31. Anuario Comercial, 1900.
               32. GARCÍA GARCÍA, 2006: p. 250-251.
               33. AHG, Fons notarial. Notaria de Girona-10. Notari: Cándido Oller. Volum 793, folis 251-255.
   11   12   13   14   15   16   17   18   19   20   21