Page 11 - Conferencies de l'Arxiu 3

11

2. VIATGES DE SURO I TAPS (S. XIX-XX) 1

Joaquim Alvarado i Costa

1. A MANERA D’INTRODUCCIÓ que les exportacions dels productes surers (suro
La indústria surera ha estat la més significativa del sense obrar, en pannes o planxa, carracs, taps i
terç oriental de les comarques gironines. La de- suro obrat en altres formes) es multiplicaren per
5
manda de taps de suro natural a partir del segon cinc entre 1849 i 1920. França fou sempre el prin-
terç del segle XVIII propicià l’aparició d’una nova cipal adquirent d’aquestes exportacions, seguit (a
indústria que arrelà amb força en un gran nombre una remarcable distància) pel Regne Unit i Alema-
de poblacions de les nostres comarques i que con- nya. Cal destacar també el mercat nord-americà: a
dicionà la història econòmica i social d’aquestes partir de finals del segle XIX els Estats Units adqui-
localitats, entre elles, Cassà de la Selva, on es té riren grans quantitats de suro en planxa, destina-
2
constància de l’elaboració de taps des de 1760. En des a les seves fàbriques d’aglomerat, destacant
tot cas, un dels elements que caracteritzà aquesta Armstrong Cork Company, de Pittsburgh, o Cork
nova indústria fou que estava destinada a abastir Crown & Seal Corp., de Baltimore. 6
mercats internacionals. En un primer moment, la L’objectiu d’aquest article és presentar diversos
demanda de taps per tapar vins escumosos, sobre- casos de cassanencs desplaçats arreu del món
tot de la regió de Xampanya (però també per a al- per raó de fer negocis amb productes surers. Do-
tres vins, sobretot els Bordeus), estimulà aquesta nat que el negoci del suro fou exportador per defi-
nova indústria. La fira de Bellcaire de Llenguadoc, nició, queda clar que les històries de comerciants
segons els estudis tradicionals, hauria estat la prin- i fabricants de taps desplaçats als països compra-
cipal destinació dels taps catalans durant el primer dors hi tindran un paper predominant. Però no ens
segle d’història de la nova indústria; des de 1752 volem limitar només a aquests. La recerca de la
tenim documentats tapers catalans que duen el matèria primera propicià també desplaçaments.
3
seu producte a aquesta important fira. Però també A partir del moment en què les suredes catala-
per la mateixa època sabem de trameses de suro nes esdevingueren insuficients per atendre la de-
4
sense elaborar, sobretot a Anglaterra. Al llarg del manda de les nostres fàbriques es posà en marxa
segle XIX s’incrementaren les xifres d’exportació l’explotació a gran escala de les alzines sureres
de productes surers. Les dades extretes de les es- ubicades a les dehesas extremenyes i andaluses
tadístiques del comerç exterior d’Espanya indiquen i als montados de l’Alentejo i l’Algarve portuguès.

1. Aquest text és el fruit de la conferència que va tenir lloc a Can Trinxeria de Cassà de la Selva el dissabte 9 de novembre de
2019.
2. MEDIR, 1953: p. 15. La història de la indústria del suro a Cassà de la Selva ha estat objecte de l’estudi d’ALVARADO, 2005.
3. MEDIR, 1953: p. 19.
4. NADAL, 1978: p. 328-330.
5. MEDIR, 1953: p. 485-495. Vegeu un quadre resum d’aquestes xifres a ALVARADO, 2004: p. 44.
6. GRUPO DE ESTUDIOS DE HISTORIA RURAL, 1999: p. 1315-1321; SALA, 2003: p. 74-82.