Page 8 - Conferencies de l'Arxiu 3

8

La primera conferència, Viatges de suro i taps, va tenir lloc el dissabte 9 de novembre de 2019 a les
11:30 del matí, a la sala de conferències del primer pis de Can Trinxeria. L’historiador Joaquim Alvarado
Costa va fer esment de diversos cassanencs que, moguts pel negoci del suro i els taps, van marxar a
diversos indrets del sud-oest de la península Ibèrica i del món. Així, de manera nominal van fer acte de
presència altra vegada a Cassà els personatges més famosos de la que podríem anomenar “història
oficial del suro i els taps cassanencs” (Daussà, Trincheria, Oller, Serra...), però també altres antics
veïns més desconeguts i amb trajectòries igualment molt interessants. Una reflexió d’Alvarado a l’hora
de treballar el tema proposat és vàlida per a tot el cicle de conferències: “Cassanencs arreu del món,
d’acord. Però, qui és cassanenc?” La simplificació dels “nascuts a Cassà” servirà com a resposta
funcional, però en realitat el tema donaria molt de joc...
La segona de les conferències, La missió, es va celebrar el dissabte 11 de gener de 2020 a les 11:30 del
matí, a la sala de conferències del primer pis de Can Trinxeria. Va tenir com a protagonista un personatge
singular d’aquests que ara tot just anomenàvem com a “nascuts a Cassà”, però que va morir l’any 1890 a
molts quilòmetres de distància del nostre poble, a la Guinea Espanyola. D’en Pere Vall-llovera Torrent en
tenim referència, de manera principal, a partir de la seva tasca com a eclesiàstic i missioner. L’antropòleg
i historiador Jacint Creus ens va explicar que aquest claretià cassanenc va dirigir una de les missions
catòliques més importants de l’Àfrica colonial, essent el prefecte apostòlic de Fernando Poo. D’altra
banda, Creus, tot emmarcant Vall-llovera en la lluita de la tradició contra la modernitat característica del
segle XIX, també en va fer una referència biogràfica de caràcter militar a causa de la seva condició de
combatent tradicionalista, voluntari a la darrera carlinada.
Uns altres militars cassanencs, aquests per obligació, van ser els protagonistes de la tercera conferència,
La guerra de Cuba (1895-1898): el fracàs del projecte nacional espanyol. Misèries i angoixes de la
societat civil: el cas de Cassà de la Selva, que es va efectuar el dissabte 15 de febrer de 2020 a les 11:30
del matí, a la sala de conferències del primer pis de Can Trinxeria. L’historiador Lluís Costa Fernández
va posar de manifest la injustícia dels reclutaments i l’alta mortalitat i afectació de la salut dels soldats
(la majoria a causa de malalties “comunes”) destinats a les guerres d’ultramar, que contrasten amb els
discursos oficials de l’època sobre aquests conflictes, tot presentant-los com un conjunt de batalles
èpiques i glorioses. A més, l’estat va “delegar” en els ajuntaments l’atenció als soldats víctimes de la
guerra de Cuba i les seves famílies, i és així com a Cassà es va constituir una Junta Central, l’any 1895,
dividint el poble en diverses zones per facilitar les tasques de recaptació dels donatius.
A diferència dels soldats víctimes de la guerra de Cuba, els polítics republicans cassanencs que van
perdre la Guerra Civil de 1936-1939 no van poder acollir-se a cap ajut institucional del nostre municipi,
ans al contrari, van patir directament la repressió del règim franquista i alguns d’ells van marxar a l’exili
per evitar les seves conseqüències (detencions, empresonaments...). Així, Corrandes d’exili va ser el
títol de la quarta de les conferències del cicle, que segons el programa inicial havia de ser la cinquena,
i que va pronunciar l’historiador cassanenc Xavier Niell Ciurana el dimecres 9 de setembre de 2020 a
les 8 del vespre, al pati de Can Trinxeria. A més de la nova ubicació exterior, a nivell logístic el cicle es
va reprendre amb altres mesures de seguretat contra la covid-19: capacitat limitada, reserva prèvia
d’assistents, distància entre cadires, ús de mascaretes... Per tant, podem dir que des d’una actualitat
sanitària però també políticament complicada (a Catalunya tornem a tenir presos polítics i exiliats), Niell
ens va parlar d’un altre moment històric políticament convuls que va implicar, per exemple, que alguns
veïns de Cassà es veiessin obligats a anar a viure a França o a l’Amèrica Llatina.
També a Llatinoamèrica, en concret a l’Argentina, s’establí una nissaga d’origen cassanenc, que acabaria
fundant i batejant un poble “homònim”: Marull. Aquest cognom fou l’element destacat del títol i del
desenvolupament de la cinquena conferència, Marull: un poble argentí amb arrels cassanenques, que es
va realitzar el dimecres 16 de setembre de 2020 a les 8 del vespre, al pati de Can Trinxeria. A més de
les vicissituds d’aquesta família de farmacèutics cassanencs instal·lats voluntàriament a Buenos Aires
l’any 1777, i dels diversos negocis que van impulsar, enriquint-se i comprant unes terres a la província
argentina de Córdoba on, amb l’arribada del ferrocarril, acabarien fundant Marull l’any 1912, l’historiador
Miquel Correyero Ayala també ens va explicar que el cèntric local de la capital argentina on Francesc
Salvi Marull va obrir la seva farmàcia l’any 1785, i on també va començar a vendre llibres, va acabar
esdevenint la llibreria més antiga de Buenos Aires i del món, essent avui dia Lloc Històric Nacional.