Page 12 - Conferencies de l'Arxiu 3

12

El sud-oest peninsular oferia majors extensions de guida, bona part d’aquests nouvinguts instal·laren
suredes i les fàbriques de taps catalanes necessi- fàbriques preparadores, encarregades del bullit i
taven aquesta matèria primera. A partir del segon del raspat del producte de les peles.
quart del segle XIX localitzem comerciants cata- I precisament el primer surer català documentat
lans cercant matèria primera a l’altra punta de la al sud-oest de la Península Ibèrica era originari de
Península. Part important d’aquests comerciants Cassà de la Selva, on havia nascut el 29 de setem-
7
havien nascut a Cassà de la Selva. bre de 1803. Parlem de Joan Guinart i Vilallonga.
Una relació completa dels cassanencs desplaçats Quan encara no havia fet els 24 anys el localitzem
fora de casa nostra per qüestions de negocis amb a la Sierra Morena sevillana: el 15 de març de 1827
suro és un exercici d’impossible execució. Per comprava el suro que resultés de la pela de les al-
aquest motiu, per tal d’evitar estendre’ns en excés, zines sureres ubicades a la població de Constantina
8
hem decidit parlar dels surers nascuts a Cassà la durant set anys pel preu total de 400 rals. Parlem
marxa dels quals fou clau, o bé perquè la seva carre- de la primera notícia localitzada d’un comerciant ca-
ra empresarial es desenvolupà fora de Cassà en la talà fent negocis amb suro d’aquelles terres. Però
seva totalitat, o bé perquè aquesta carrera comen- més enllà d’aquesta primera referència, les notíci-
ça lluny de Cassà o suposà un salt qualitatiu molt es relatives a l’actuació comercial de Guinart foren
important per al negoci iniciat prèviament a Cassà. I, constants al llarg dels anys següents. Deu anys més
com ja hem avançat, parlarem del negoci en la seva tard, sabem que comercialitzava suro extremeny, el
totalitat, no només volem parlar dels històrics em- 21 d’abril de 1837 va contractar dos transportistes
presaris ja reconeguts en altres treballs, sinó també de Constantina perquè li duguessin suro des de Tor-
d’altres més desconeguts per a qui no hagi tingut recilla (prop de Trujillo) fins a Sevilla, població on ja
9
accés als darrers treballs científics que han estat residia aleshores. I a l’any següent Guinart signava
publicats sobre la història del negoci del suro. un contracte d’exclusivitat amb Thomas Reynolds,
important comerciant de suro d’origen britànic que
feia gairebé dues dècades que estava establert a
l’Alentejo portuguès comerciant amb suro; de fet,
2. SURERS CASSANENCS AL SUD-OEST és considerat l’iniciador de les activitats industrials
DE LA PENÍNSULA IBÈRICA sureres a Portugal. El 1838 Reynolds i la seva fa-
10
Tradicionalment se situa a la dècada de 1830 el mília s’establien a Alburquerque i es pactava que
11
moment en el qual arribaren a Extremadura i Anda- Joan Guinart seria el seu proveïdor de suro exclusiu
lusia Occidental comerciants catalans a la recerca a Espanya. El contracte posava de manifest l’ex-
de suro per enviar-lo a les fàbriques de taps cata- tensió dels negocis de Guinart al llarg de la dècada
lanes. La fórmula més estesa fou l’arrendament anterior: ens indicava que el suro que tenia diposi-
de peles (anomenades sacas) de suros: el co- tat a Sevilla el duria a Tavira o a Vila-Real (amb les
merciant pactava amb el propietari de les suredes despeses de duana a càrrec de Reynolds) mentre
que durant un període determinat podria accedir que el que tenia dipositat a Jerez de los Caballeros
a les seves terres, pelar els suros de les alzines el portaria a qualsevol població portuguesa que es-
sureres i quedar-se els fruits d’aquesta pela. Els tigués a menys de quatre llegües de distància. De
primers surers gironins van fer aquests arrenda- la mateixa manera, també duria suro a les propie-
12
ments, bona part de llarga durada i per preus bai- tats que Reynolds tenia a Alburquerque i Trujillo.
xos, aprofitant que els propietaris d’aquelles ter- Les característiques del contracte conviden a pen-
res desconeixien el valor real del producte. De se- sar que Guinart havia fet importants adquisicions

7. Sobre aquests catalans desplaçats al sud-oest peninsular per interessos en el suro, vegeu els estudis de SÁNCHEZ, 1996;
SALA, 2010: i PAREJO, FAÍSCA i RANGEL, 2013. Bona part d’aquests contractes, que comentarem al llarg de les properes
línies, han estat compilats en els treballs de GARCÍA GARCÍA, 2006; GARCÍA GARCÍA, 2008a; i GARCÍA GARCÍA, 2008b.
8. SERRANO VARGAS, 2007: p. 167.
9. SERRANO VARGAS, 2007: p. 168.
10. PAÍNHA, 2016: p. 72-73.
11. PAÍNHA, 2016: p. 75.
12. GARCÍA GARCÍA, 2006: p. 32-33.