Page 69 - Conferencies de l'Arxiu 2

L’ART I ELS VITRALLS, BELLESA PÚBLICA DE DINS CAP ENFORA 69

mestressa de la casa de la nova classe benestant.
Aquest anunci, que ara pot arribar fins i tot a sem-
blar-nos ofensiu, és en realitat un indicador del canvi
de rol en el paper de la dona en l’ambient domèstic.

3.3.3.- Els cavallers de can Trinxeria
En aquest context, hem d’imaginar el que va signi-
ficar per als propietaris de la nova can Trinxeria el
fet d’adquirir per catàleg un nou producte de moda
del Regne Unit per decorar els vidres del menjador
del seu palauet urbà. Per molt que es tracti d’una
imitació de vitrall, la vitrofania de can Trinxeria és
una peça històrica de gran importància, símbol in-
equívoc de modernitat.
Podem deduir que els dissenys escollits per Adelina
d’Azúa i Josep de Trinxeria van ser uns dels models
més venuts per Mc Caw, Stevenson and Orr. Carlo-
magno (fig.100) i El Príncipe Negro (fig.103), tal com
són esmentats al catàleg en castellà que hem pogut
consultar, van aparèixer repetidament a les diverses
edicions sempre canviants dels catàlegs Glacier. En
el cas dels cavallers de Cassà, coneixem que van
aparèixer tant amb anterioritat a 1897, com en les
edicions del catàleg de 1900 i 1910. Per contra, els Projecte original de la façana de can Tolosà, amb els ele-
ments perduts amb el temps, Cassà. Signat per l’arquitec-
dissenys ornamentals i heràldics que fan de fons i te August Font. AMCS, Administració General.
de sanefa entorn les imatges dels dos cavallers, no
han estat localitzats en els catàlegs consultats.
En definitiva, les vitrofanies que es conserven a tot i haver treballat a altres punts dins (Tarragona,
can Trinxeria mereixen una menció molt especial Tortosa, Vilafranca...) i fora de la geografia catala-
dins la història de les arts decoratives i han de ser na (Saragossa), va ser a Barcelona on va realitzar
valorades en tota la seva importància tècnica, ar- la majoria de les seves obres. Va obtenir diversos
tística i pel seu estat de conservació. premis pels seus projectes i va tenir molt d’èxit

professional, tot i així, la seva arquitectura eclècti-
4. CAN TOLOSÀ (CAN CONXO) ca es va veure eclipsada pel desenvolupament del
8
L’edifici de can Tolosà (can Conxo) mostra també modernisme.
unes peces excepcionals. La construcció de la Els plànols i alçats de can Tolosà (can Conxo), da-
casa va ser un encàrrec de Joan Dausà per al seu tats el 1893, ens mostren una arquitectura domès-
domicili a Cassà i va ser projectat per August Font tica d’inspiració popular, amb una ornamentació
i Carreras (1846-1924), que havia començat les exterior de fusta, avui desapareguda, que recorda-
seves tasques com a arquitecte als anys 70 del se- ria l’arquitectura de muntanya.
gle XIX a Barcelona. Relacionat amb Elies Rogent L’edifici aïllat és de planta quadrada i consta de plan-
i amb Josep Oriol Mestres, va ser arquitecte de la ta baixa, pis i golfes. Les vidrieres que ens ocupen
catedral de Barcelona a la mort d’aquest darrer. I, es troben al vestíbul d’entrada de la planta baixa.

8. Va treballar en la consolidació de la cúpula del Pilar de Saragossa. Entre les seves obres a Barcelona, cal destacar les
intervencions en monuments històrics com l’església dels Sants Just i Pastor i la catedral, però també les noves realitzacions
com el Palau de Belles Arts (1888), la neogòtica casa Ponsich (1892), el Palau de “Les Heures” (1895), la sucursal de la plaça
de Sant Jaume de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad (1899) i l’edifici neotagarí de la plaça de braus avui centre comercial
de Les Arenes (1900), entre altres.