Page 71 - Conferencies de l'Arxiu 2

L’ART I ELS VITRALLS, BELLESA PÚBLICA DE DINS CAP ENFORA 71

Muntatge amb les quatre finestres amb vidres esmaltats amb flors, Palau Montaner, Barcelona. Vitraller: taller Rigalt.
Autora: Sílvia Cañellas.

lium pratense) o porradells (Allium schoenoprasum), cops esteses per tota la casa i en diferents tècni-
peònies de muntanya (Paeonia officinalis) o cascalls ques artístiques aplicades a mobles, pintures, por-
(Papaver somniferum)... algunes tiges menors s’en- tes, escales, sostres i terres i, és clar, als vitralls. 9
rotllen en les altres com les corretjoles de conradís Els models procedeixen de repertoris d’ornamen-
(Convolvulus arvensis), herbes vives molt esteses, o tació vegetal sobretot francesos publicats entre
les campanetes blaves, i en els laterals hi ha aglans finals del segle XIX i principis del XX, que molt
10
entre flors geometritzades de quatre pètals. sovint reproduïen flors a les quals s’atorgava un
Són majoritàriament flors de jardí corrents al Medi- sentit simbòlic més enllà de la pròpia representa-
terrani, però que també es troben en estat salvat- ció naturalista. Els tallers disposaven d’algunes
11
ge pels camps catalans. d’aquestes publicacions que els servien de model
És corrent trobar aquesta mena de flors en la deco- per a les seves realitzacions.
ració arquitectònica del modernisme català, alguns

9. Un cas molt clar és el de la Casa Felip de Barcelona, vegeu: CAÑELLAS, GIL, LÓPEZ (2018).
10. Maurice Pillard Verneuil Étude de la plante. Son application aux industries d’art: pochoir, papier peint, étoffes, céramique,
marqueterie, tapis, ferronnerie, reliure, dentelles, broderies, vitrail, mosaïque, bijouterie, bronze, orfèvrerie, Paris, 1903;
Victor Ruprich, Flore ornementale, essai sur la composition de l’ornement. Éléments tirés de la Nature et principes de leur
application, Paris, 1866-1876; Eugène Grasset, La Plante et ses applications ornementales, Paris,1896. A Barcelona es
publicà a finals de segle XIX: Florencio Jazmin El Lenguaje de las flores y el de las frutas con algunos emblemas de las piedras
y los colores, que seguia aquestes tendències franceses.
11. Fonts d’aquestes interpretacions es troben a: Charles-Joseph Chambet, Emblème des fleurs ou Parterre de flore contenant
le symbole et le langage des fleurs, leur histoire et leur origine mythologique, ainsi que les plus jolis vers qu’elles ont inspirés
à nos meilleurs poètes, etc., Lyon, 1816; Charlotte de La Tour, Le Langage des fleurs, Paris, 1819; Anaïs de Neuville Le
Véritable Langage des fleurs. Précédé de légendes mythologiques Paris, 1866; Théodore Villard, Les Fleurs à travers les âges
et à la fin du XIXe siècle, París, 1900.