Page 74 - Conferencies de l'Arxiu 2

74

La primera construcció del Centre Unió Republicana a la plaça de la Coma. Font: AMCS/Arxiu d’Imatges. Col·lecció Joan
Maymí. Ed. Amadeu Mauri.

1. ELS CASINOS el cafè i amb el caliu propi dels grans cafès: les
Un dels espais fonamentals de l’esbarjo col·lectiu tertúlies, el guirigall de les tasses i culleretes, la
i organitzat que s’emportà l’adhesió unànime dels cridòria, el fum, el sentit de l’humor... i a més, a uns
cassanencs de finals del segle XIX i bona part del preus assequibles.
XX va ser el cercle o casino. Els seus orígens eren Tanmateix, es caracteritzaven per la diversitat res-
relativament recents –apareixia a França a partir de pecte a la procedència socioeconòmica dels seus
1815– i cal relacionar-los amb l’obtenció del dret membres i a l’interès per la política: hi havia ca-
d’associació, una de les reivindicacions de la bur- sinos clarament interclassistes o bé amb un clar
gesia liberal i, més endavant, del moviment obrer. domini d’una classe social –burgesos, obrers–; no
A la Península Ibèrica el casino es desenvolupà era estrany trobar-ne d’identificats amb una ten-
des de 1840, retard relacionat amb la lentitud amb dència política o d’autoproclamats apolítics.
què es consolidà el règim liberal. El casino era l’orgull de cada poble o ciutat. Eren
A la segona meitat del XIX, els casinos comença- símbol de la prosperitat i de l’avinença entre els
ren a tenir importància a Catalunya i, en concret, a veïns i per això la gran majoria destacaven des del
les comarques gironines, on aquesta nova fórmula punt de vista arquitectònic, amb façanes impres-
d’esbarjo es va localitzar, sobretot, a les viles su- sionants, amb estils modernistes, noucentistes o
rotaperes com Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de eclèctics. Normalment es construïen en els muni-
Guíxols, Agullana, Llagostera i Cassà de la Selva. cipis més poblats i amb un nivell econòmic elevat.
Els casinos eren associacions privades de socis Cassà complia aquests requisits, era un dels po-
que buscaven el divertiment. Oferien moltes pro- bles més poblats de les comarques gironines i una
postes festives i culturals als seus associats i tam- de les “capitals” de la indústria surotapera. El diari
bé, en moltes ocasions, a tota la població. Però, Lo Geronés, el juny de 1901, esmentava les pobla-
sens dubte, l’element d’atracció fonamental era cions de Catalunya que tenien més de 4.000 habi-