Page 79 - Conferencies de l'Arxiu 2
P. 79

EL CASSÀ DELS CASINOS  79




            el Kursaal. L’empresa Cinaes, que gestionava mol-  en l’ordre polític, administratiu, econòmic, però for-
            tes sales a tot Catalunya, com els cinemes Coli-  mant sempre part de la Federació Espanyola...
            seu Imperial i Teatre Albèniz de Girona, decideix el   Cassà de la Selva, maig de 1931. - La Comissió
            mes de març adquirir el cinema Mundial de la Bis-  Política, Modest Puig, Lluís Soler, Josep Dalmàs,
            bal i oferir el nou espectacle al Centre Econòmic.   Ramón  Turon,  Josep  Mestres  Estañol,  Francesc
            Així ho anunciava la premsa gironina: “la Cinaes   Pla, Ángel Gruart.” 8
            adquiere el Cine Mundial de la Bisbal y el Centro   Aprofitant l’avinentesa de la festa major del 1931,
            Económico de Cassà de la Selva. La dirección e   el dimecres 3 de juny el cinema del Centre Repu-
            inspección de los nuevos locales incorporados a   blicà Federal, el Kursaal, es convertia en el primer
            la  Cinaes  correrá,  como  los  de  la  capital,  a  car-  cinema  sonor  de  Cassà.  La  premsa  gironina  va
            go de nuestros amigos señores Turón y Batalla, lo   destacar la notícia:
            cual es otra garantía de tacto en la explotación y
            desarrollo del negocio y de respeto a los gustos y   “Para inaugurar el cine sonoro hoy miércoles día
            preferencias del público de nuestras comarcas”. 7  3 en el elegante salón Kursaal Cinema, que la em-
                                                             presa Cinaes posee en esta villa, será estrenada la
            El 1931 l’efervescència republicana a Cassà des-  grandiosa Selección Cinaes sonora ‘París’, estre-
            prés de la proclamació de la República era molt   nada con ruidoso éxito en el Kursaal de Barcelona
            gran i el Centre Econòmic, el 10 de maig, decideix   y de la que hizo los siguientes comentarios una
            per unanimitat canviar el nom i passa a anome-   revista professional...” 9
            nar-se Centre Republicà Federal. Així argumenta-
            ven els membres de la comissió política el canvi:   Amb la clara politització de l’entitat van sovintejar
                                                             els actes i conferències polítiques i de caràcter ca-
            “Ens plau donar el crit de victòria al dirigir la prime-  talanista, destacant que el primer acte de la cam-
            ra salutació a l’opinió republicana de Cassà. Des   panya pro Estatut de Catalunya a les comarques
            de diumenge dia 10 de maig, després d’una solem-  gironines va tenir lloc el dissabte 18 de juliol de
            ne sessió d’entusiasme, plena de grans ideals, el   1931 amb la conferència Contingut i abast de l’Es-
            Centro Económico es tragué la investidura fictícia   tatut de Catalunya, a càrrec de Joaquim de Camps
            que el consumia i mostrà lliurement la seva ànima.   i Arboix. 10
            La Junta general, després de sentir diverses opi-
            nions dels socis fonamentant la transformació de   Acabada la Guerra Civil l’edifici de l’antic Centre
            la Societat, basades principalment en les circum-  Econòmic va ser llogat a Francesc Barceló, de Lla-
            stàncies polítiques actuals, i en les conviccions   gostera, que gestionava el cafè i el cinema, que
            republicanes de la majoria dels socis, acordà per   va passar a anomenar-se cine Victòria. A partir del
            unanimitat canviar el nom de Centro Económico    1944, el cafè el regentarà el cafeter i bon cuiner
            pel de Centre Republicà Federal. Des de diumen-  Narcís Cabarrocas, convertint-se en un dels cafès
            ge dia deu s’ha convertit una societat apolítica i   més significatius, cal Xef.
            simplement recreativa amb un centre polític que
            lluitarà noblement per consolidar la República com   3.2. Centre Unió Republicana
            a forma de govern i per a aconseguir la federació
            autonòmica de les diverses regions espanyoles. I   3.2.1. De gran cafè a gran casino. De Cercle Re-
            aquesta actuació volem que sigui eficaç; no pura-  creatiu a Centre Unió Republicana
            ment negativa i demagògica. Volem fer una política
            de concòrdia unint més estretament els socis de   De les múltiples entitats recreatives només una
            l’entitat per defensar els seus interessos, sense   ha aconseguit arribar als nostres dies: el “Cen-
            renunciar mai als dos postulats bàsics de Repúbli-  tru”, com és conegut popularment a Cassà. És un
            ca i Federalisme. Volem, ademés, com a catalans,   dels pocs casinos de la província que han superat
            aconseguir la més àmplia autonomia de Catalunya   el pas del temps, els canvis polítics i de mentali-






            7. Diario de Gerona de Avisos y Noticias,  6 de març de 1929.
            8. L’Autonomista, 5 de juny de 1931.
            9. Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 2 i 3/6/1931. L’Autonomista, 5 de juny de 1931.
            10. L’Autonomista, 16 de juliol de 1931.
   74   75   76   77   78   79   80   81   82   83   84