Page 75 - Conferencies de l'Arxiu 2

EL CASSÀ DELS CASINOS 75

tants i el nostre municipi ocupava el trentè lloc de geria, els espectacles de teatre, balls i cinema, el
Catalunya i el vuitè de la província de Girona amb lloguer dels jocs de cartes, quotes extraordinàries
4.937, superant poblacions com Santa Coloma de de la festa major, donatius i donacions de particu-
Farners, Ripoll o la Bisbal. 2 lars, entre d’altres.
De vida més o menys curta, al llarg del XIX i princi- Les despeses també eren diverses: amortitzacions
pis del XX, Cassà va ser dels pocs municipis que del possible deute, compra de llibres per a la biblio-
tenien com a mínim dos casinos de rellevància. El teca, diaris, mobiliari, mercaderies per al saló cafè,
diari La Nueva Lucha, el novembre de 1888, des- retribució dels empleats o socis que s’ocupaven
tacava que la Societat de Ball gironina Les Odalis- de càrrecs especials, la decoració i conservació
ques havia convidat per les Festes de Sant Narcís dels locals, pagament d’impostos, col·laboracions
més de setanta entitats recreatives de la província benèfiques o festives...
en un lluït ball al Saló Odeon, i Cassà era l’únic Tanmateix, un dels objectius dels casinos era la
poble que hi participava amb la presència de dos formació cívica dels associats. Predominava la
casinos, L’Amistat i La Industrial. 3 idea que el divertiment i les tertúlies, fins i tot afe-
L’estructura organitzativa dels casinos estava molt rrissades, no eren incompatibles amb el respec-
condicionada per una normativa legal comuna a to- te a la persona i amb la utilització d’un vocabulari
tes les associacions. Els estatuts eren molt sem- considerat correcte. El casino es basava en la to-
blants i establien els objectius de l’entitat, la seva lerància i el respecte per tal que tothom es pogués
organització i reglamentació, els drets dels socis expressar lliurement. Aquest principi d’impulsar les
–entrada al cafè, els balls i actes diversos– i els bones maneres no va ser només un principi teòric
requisits que se’ls exigien. Sovint s’anaven reno- sinó que tot sovint es revisava i es sancionava els
vant, fet que en algunes ocasions impedeix l’em- socis que l’incomplien.
marcament cronològic dels seus orígens.
Bàsicament un casino estava constituït per una 2. ELS PRIMERS CASINOS
junta directiva, que s’encarregava de la gestió
diària, i una junta general, que reunia excepcio-
nalment tots els socis. La junta directiva –integra- 2.1. Casino La Industrial
da pel president, vicepresident, un secretari, i un Un dels primers casinos documentats i que repre-
nombre indeterminat de vocals– era elegida en sentava l’alta burgesia cassanenca fou La Indus-
assemblea general i disposava de les atribucions trial, fundat el 1862 per tapers del municipi (Jaume
següents: la vigilància del correcte funcionament Maymí, Antoni Morató, Nicanor Marull...) i ubicat
formal i econòmic de l’entitat, la resolució de qual- al carrer Provincial, on després hi haurà la fàbrica
sevol incidència greu entre els socis, la fixació de de taps can Rich, fins a finals del segle XX. L’any
les quotes, l’organització dels actes culturals i lú- 1898 el nombre d’associats era de 263, superant
dics, l’acceptació o la denegació de les sol·licituds la mitjana dels dos-cents socis de la majoria dels
d’ingrés de nous socis, entre altres. primers casinos.
Els estatuts establien que podien ser socis els ho- Els objectius del casino eren: “Proporcionar a los
mes a partir de 15 o 16 anys i es diferenciaven individuos que la componen solaz y recreo por me-
diverses classes de socis: fundadors, numeraris, dio de la lectura de periódicos, libros, tomar café
transeünts o forasters, honoraris, de mèrit... L’en- y otras bebidas refrescantes i juegos lícitos.” I
trada dels forasters era exclusiva als socis tran- també deixaven clar que estava prohibit discutir de
seünts, però era habitual la permissibilitat de les religió i política.
juntes directives. La premsa de l’època va destacar la seva col·labo-
La font principal d’ingressos dels casinos eren les ració en algunes campanyes benèfiques, la tasca
quotes dels socis, l’explotació del cafè o conser- en l’organització de la festa major i el desig d’intro-

2. Lo Geronés, 15 de juny de 1901.
3. La Nueva Lucha, 7 de novembre de 1888.