Page 73 - Conferencies de l'Arxiu 2

73

6. EL CASSÀ DELS CASINOS

Enric Bagué i Vilà 1

El món lúdic té la seva importància en la vida de la de relacionar-se, beure, jugar i passar una estona;
gent i del poble. Avui l’esbarjo col·lectiu és molt la informació que tenien de Cassà i dels pobles
diversificat, sobretot, pel que fa als espais. Però a veïns o, fins i tot, el conegut caràcter peculiar
finals del segle XIX i bona part del XX, els cassa- i ociós dels tapers són algunes de les possibles
nencs vivien entre el treball, la casa i els casinos, raons de la popularitat de l’anomenada cultura del
tavernes i cafès. vi i del cafè.
Cassà era conegut per ser una de les capitals de la Les més de quaranta tavernes (can Pica, can Bal-
indústria surotapera, però també per ser un poble diri Poca Roba, ca la Mastufa, Els Avions, can Bu-
amb possibilitats de diversió i amb un sentit prou garra, El Rotllo, cal Pitiu...) i els cafès (cal Sillé, cal
arrelat de la festa. Noi Martí, can Benet, can Salvi, L’American Sport
Els espais de trobada eren molts: les barberies, les Bar, cal Xef) no han estat llocs marginals, sinó vi-
cases de pagès que feien menjars, berenars, com tals i necessaris per a una bona part de la població.
can Sacot d’Esclet, cal Bord, can Mascordet... Però en aquest treball només farem referència
Però els tres grans centres d’esbarjo que molts als orígens, l’evolució i la significació dels casinos
cassanencs freqüentaven eren les tavernes, els cassanencs fins a l’any 1939. La recuperació de la
cafès i els casinos. Aquests espais han estat el història d’aquests espais lúdics no és fàcil, depèn
punt de trobades i reunions de cercles d’obrers, de les fonts orals o memòria col·lectiva, de breus
burgesos, jugadors, desocupats, penyes, colles... referències de la premsa de l’època o de les fonts
però sobretot dels tapers, els personatges més re- dels arxius municipals o de les mateixes entitats.
presentatius del poble. En alguns casinos s’han conservat les actes de re-
Els diners destinats a l’esbarjo incidien en el pressu- unions de les juntes directives que resumeixen en
post de la gran majoria de les famílies del poble. Els les seves pàgines la vida i l’activitat de la societat
salaris eren baixos; el sou diari d’un home oscil·lava i també es fan ressò, directament o indirectament,
entre 3 i 6 pessetes, el 1920, i malgrat que el preu dels esdeveniments polítics, locals o nacionals.
dels productes i activitats dels centres d’esbarjo no Però, dissortadament, aquesta documentació al
eren excessivament elevats, repercutien durament nostre poble no s’ha conservat. I per això, ens
a les febles economies i impedien qualsevol opció hem endinsat en l’estudi de la premsa escrita de
d’estalvi. Diàriament un home solia gastar de 50 l’època. En concret, els diaris: Lo Geronés, Dia-
cèntims a 1 pesseta a les tavernes o cafès. rio de Gerona de Avisos y Noticias, La Lucha, La
L’austeritat, la pobresa o manca de confort dels Nueva Lucha, L’Autonomista i La Vanguardia de
habitatges, sobretot, dels obrers; les possibilitats Barcelona.

1. Aquest text és el fruit de la conferència que va tenir lloc a can Trinxeria de Cassà de la Selva el dissabte 23 de febrer de 2019.