Page 72 - Conferencies de l'Arxiu 2

72

4.2. Paral·lelismes i autoria aquest mateix taller com a probable realitzador tam-
Com dèiem més amunt, és fàcil trobar en l’orna- bé de les vidrieres de can Tolosà.
mentació domèstica de finals de segle representa-
cions de flors, triades pel seu simbolisme, la proxi- 5. CONCLUSIÓ
mitat del nom de les propietàries o simplement pel Cassà de la Selva conserva gran quantitat de vi-
gust personal envers uns colors i unes formes. tralls tant religiosos com domèstics excepcionals,
Entre les flors modernistes moltes són represen- tant per la qualitat de les obres com per la seva
tacions estilitzades o geometritzades amb més singularitat dins dels vitralls neogòtics i modernis-
o menys moviment on l’ornamentació i la com- tes i també de posteriors. Hi trobem peces religio-
posició són més importants que el realisme de ses com a exemple de medievalisme i d’eclecti-
la representació. En canvi, les portes vidrades cisme. Hi veiem el vistós i exuberant cromatisme
de Cassà responen a una tipologia en la qual les i la rica decoració de la vitrofania de can Trinxeria,
flors esmaltades destaquen per l’acostament a peça gairebé única que mereix tota la nostra aten-
les representacions dels models dels estudis na- ció i que és una de les peces d’aquesta tècnica
turalistes. de més envergadura i que millor es conserven. Els
En aquest camí, altres vitralls s’acosten a aquests. vitralls de can Nadal destaquen per la utilització
Vitralls en els quals els elements florals ocupen de models francesos executats per un dels princi-
els fons darrere les imatges o, com en el cas de pals tallers catalans i els vitralls de can Tolosà són
Cassà, en els quals les tiges ocupen tota la peça. remarcables per la seva excepcionalitat i qualitat.
Entre els primers podem destacar una vidriera de Altres peces de l’església mostren també la conti-
la casa Maria Robert, realitzada a partir del quadre nuïtat dels vitralls en la postguerra.
Una noia recollint flors en un paisatge, de Robert Però la llista de vitralls interessants de Cassà de la
Julius Beyschlag (1838-1903), que va aparèixer en Selva no s’acaba aquí: la capella del cementiri i un
forma de gravat a la Gallerie Moderner Meister, pu- dels panteons d’aquest, unes vidrieres heràldiques
blicació que es troba en el fons Rigalt i Granell del de postguerra en una de les cases de la plaça de
Museu del Disseny de Barcelona, cosa que fa sos- la Coma o diverses mussolines que podem veure
pitar que el vitrall català es degui a aquest taller. pels carrers, augmenten el valor d’aquest patrimo-
12
Entre els segons podem esmentar els vitralls de la ni de la població.
casa de la Rambla de Catalunya, 64 i sobretot els L’estudi de les peces ha estat un pas fonamental
vitralls de la galeria de La Giralda de l’Arbós, sig- per posar en valor aquest fràgil patrimoni, però
nats per Cayetano Pons, propietari del taller La Bo- cal tenir present que els vitralls són fràgils per
hemia. Es tracta d’una empresa que tenia el taller naturalesa, no només perquè el seu material més
al c/ Ponent, 3 (avui Joaquim Costa) i magatzem a abundant és el vidre, sinó també perquè tots els
la ronda de Sant Antoni, 104, de Barcelona. Però altres elements que els conformen poden deterio-
a Cassà la qualitat de l’aplicació de llums i ombres rar-se perdent la seva funció i causant danys irre-
en els esmalts, la distribució del color i la gràcia de versibles. Per evitar-ho cal l’observació regular de
la línia, ens acosten més a les finestres del Palau les peces i el seu constant manteniment. Només
Muntaner de Barcelona, obra del taller d’Antoni Ri- d’aquesta manera ens assegurarem que el patri-
galt (1890), taller del qual s’ha parlat més amunt en moni vitrallístic de Cassà seguirà lluint amb tota la
referència a can Nadal. Sense una seguretat total, seva intensitat.
però amb clars paral·lelismes, es podria apuntar a

12. CAÑELLAS, Sílvia i GIL, Núria (2019, en premsa).