Page 80 - Conferencies de l'Arxiu 2

80

tat, i avui dia la seva activitat encara és important d’una sola planta amb una façana més decorada i
per al poble, conservant aquell aire d’antic cafè on hi havia el cafè.
tranquil i, a la vegada, sorollós. Ha estat el casino La premsa destacava les dimensions, la decoració
més representatiu i popular del municipi. Diverses i la modernitat de l’anomenat cafè de la Coma que
generacions han passat moltes hores en aquest havia estat construït per Salvador Cristià i projec-
local, moltes vivències, records i pot resumir la tat per l’arquitecte de Lloret Fèlix Torras i Mataró.
història de l’activitat recreativa i associativa de La gestió i explotació del cafè era a càrrec de l’in-
Cassà. dustrial Agustí Llach:
A partir de principis del segle XX es va convertir “El domingo 12, primer día de la fiesta, se inaugu-
en el gran casino, amb un nombre d’associats molt rará también el Círculo Recreativo construido por
superior a la resta d’entitats d’esbarjo, aconse- don Salvador Cristiá y Barnés y destinado á ca-
guint la xifra de sis-cents socis durant la Segona fé-restaurant, el cual correrá á cargo del inteligente
República. industrial don Agustín Llach.
Inicialment, el Centre Recreatiu era un cafè a la El café-restaurant reunirá todas las ventajas y co-
plaça de la Coma, propietat de Salvador Cristià modidades que reunir puedan los establecimientos
Barnés. El cafè era la nova oferta d’espai de troba- de su índole de las capitales más importantes de
da i d’esbarjo per a la població masculina que havia España. No exagero al emitir tal concepto, pues he
aparegut a la segona meitat del segle XIX. En un tenido ocasión de hacer un detenido estudio y du-
principi era el lloc de trobada de les classes burge- rante él, no sabía qué admirar más, si los ricos jarro-
ses, però a la llarga s’obrí socialment i es convertí nes adornados con plantas tropicales, los florones
en una necessitat gairebé diària. y las estatuas ó las hermosas y artísticas lámparas
Els cafès d’abans eren grans, espaiosos, amb un ó los grandes espejos, todo lo cual viene á formar
taulell llarg, taules de marbre i cadires. No eren el conjunto más bello que pueda imaginarse.
com avui d’estada més aviat fugaç, sinó que s’hi Este edificio ha sido obra del arquitecto de Lloret
anava per matar les hores de lleure. L’ambient era de Mar señor Félix Torras y Mataró, de los albañi-
de cridòria, soroll, de fum dels Ideals, Celtes curts, les don José Coll y don Juan Casademont y del
les fàries, senyorites... S’hi jugava al dòmino, al carpintero don Antonio Salva.
billar, però la gran passió eren les cartes: el cana- La obra de este último, sin intentar desmerecer la
ri, el burro, la botifarra, el tresillo, el tuti, l’ànec... de los demás señores, muy al contrario, es la que
S’hi llegien diaris, eren apassionades les tertúlies ha merecido más los plácemes de los inteligentes
“arreglant el país”, com vulgarment es deia, i es en el arte de carpintería.
comptava amb una persona de confiança: el cafe-
ter i el cambrer. El ya Círculo Recreativo reúne como principal ven-
El cafè també significava la fi del domini del vi i taja, la de hallarse situado en el punto más céntrico
de Cassá de la Selva ó sea en la plaza de la Coma.
l’esclat de noves begudes com aiguardents i licors Aun cuando no he intentado nunca echármelas de
aromàtics que es produïen en destil·leries gironi- profeta, podría casi asegurar que el nuevo Círculo
nes com Anisats Duran de Cassà de la Selva. La sera el que se verá más concurrido, y así lo espe-
cervesa i el mussol –barreja de cervesa i graciosa– ran los señores Cristiá y Llach, los cuales pueden
també tenien adeptes. Però, sens dubte, el gran estar orgullosos de haber creado en esta pobla-
beuratge d’aquells locals i centre de les tertúlies ción un establecimiento de tal importancia...” 11
era el cafè.
La inauguració del cafè Cercle Recreatiu de la La façana exterior del nou cafè també contribuïa
a la millora de la plaça de la Coma i era un dels
plaça de la Coma va ser el diumenge 12 de juny de edificis a engalanar en moments especials com per
1892, coincidint amb la festa major. L’edifici estava la festa major. La Vanguardia el 1895 destacava la
dividit en dues parts: un bloc de tres pisos destinat decoració de la plaça que havia dissenyat la co-
possiblement a l’habitatge i una part més ampla
missió de festes i de manera especial els edificis

11. La Vanguardia, 10 de juny de 1892.