Page 85 - Conferencies de l'Arxiu 2

EL CASSÀ DELS CASINOS 85

Salvador, aproximadament cap a l’any 1912, ja se pant bona part de l’espai, hi havia una taula que no
li va posar Centro La Unión Republicana.” 20 era plana, sinó que permetia llegir els llibres com si
ho fessis amb faristol...”
3.2.2. El Centre Unió Republicana: el Gran Casino Les conferències culturals, les activitats d’esbar-
A partir del 1913 el Centre Unió Republicana indis- jo col·lectiu i organitzat s’incrementaven. El teatre
cutiblement es converteix en el gran casino cassa- amb companyies reconegudes del Teatre Romea
nenc i es reformava tota la façana i s’ampliava la de Barcelona, les varietés, els concerts i, sobretot,
sala cafè. L’edifici exteriorment es convertia en el els balls, que eren esperats especialment per la
punt de referència de la plaça de la Coma i l’interior joventut i, fins i tot preludis amorosos que solien
no desmereixia la gran façana. començar seguint i escoltant la música d’orques-
tra. L’organització dels balls de carnaval el 1931
La sala cafè o, popularment, la sala de prendre, era anomenats Balls d’amor al clar de la lluna són bon
el nucli bàsic del casino. Un espai de dimensions exemple del sentit festiu de l’entitat. Tanmateix, el
considerables i amb els elements propis d’un bon casino també va ser la seu o va donar aixopluc a
cafè: un llarg taulell, taules de marbre i cadires, el les penyes, colles i a altres formes de sociabilitat
billar, un arrambador de fusta, les pintures del cas- que apareixien, com la Penya d’Escacs de Cassà,
sanenc Benet pintor, miralls. Al bell mig, un gran el 1931.
llum, una taula rodona coneguda com la taula dels
mandamás. A les taules no hi mancaven els platets El Centre d’Unió Republicana va ser sempre un ca-
amb uns terrossos de sucre i les ampolletes de sino totalment obert al poble, col·laborant en tot
rom o canya... tipus d’activitats benèfiques, lúdiques, culturals i,
fins i tot, reivindicatives. Ha deixat mostres de la
El Centre Unió Republicana, ara a la Coma, va seva participació i voluntat filantròpica o solidària,
seguir amb la voluntat de fomentar i d’organitzar com per exemple: l’estiu de 1931, la junta directi-
actes culturals i educatius. El maig de 1912, apro- va presidida per Guillem Burset va organitzar una
fitant les reformes de l’edifici, plantejava un espai campanya per recollir diners per ajudar els obrers
adreçat a escoles. Això ho informava el Diario de aturats del municipi en plena crisi econòmica.
Gerona de Noticias y Avisos: “La Junta directiva
del Centro de Unión Republicana de Cassá de la Un esment especial és la vinculació amb la fes-
Selva, ha dirigido una invitación al ilustre diputado ta major. Fins a la Guerra Civil la participació de
á Cortes D. Melquíades Alvarez para que asista á l’Ajuntament en les festes del poble –festa major
la inauguración de las reformas de su local destina- i fira de Santa Tecla– no era gaire significativa i el
do á escuelas.” Segurament, aquest espai estava pes organitzatiu i de finançament anava a càrrec
ubicat al pis de dalt, on hi haurà la biblioteca i la d’algunes entitats locals. Foren els casinos com
residència del conserge. 21 el Centre Cassanenc, el Centre Econòmic o Cen-
tre Republicà Federal, els casinos L’Amistat i La
El foment d’una bona biblioteca era un altre exem- Industrial al segle XIX i, sobretot, el Centre d’Unió
ple de la voluntat instructiva del casino. Dissorta- Republicana, els responsables d’oferir un ventall
dament no disposem d’informació dels inventaris de possibilitats festives.
de llibres, revistes i diaris, però sí del record de
Modesta Cristià: A més de fer actes a l’interior del cafè o a les sa-
les de ball adreçats als socis, durant molts anys
“... mitjançant una escala pujaves al pis, i a dalt, en van organitzar, finançar i oferir molts actes lúdics
un extrem hi havia les dependències del conserge, oberts a tots els cassanencs i els nombrosos fo-
que vivia allà, que era en Pantu, i un alte, la biblio- rasters que ens acompanyaven. El programa de
teca. L’estança que albergava la biblioteca era més “festeigs” del Centre Unió Republicana del juny
aviat llarga, de manera que hi havia un espai per a de 1928 n’és un exemple: del diumenge al dijous
la gent gran, i un altre més petit per al jovent. Ocu-

20. MAYMÍ, Josep (2014). Josep Dalmàs. Un model de gestió política. Ajuntament de Cassà de la Selva. Col·lecció Manuel
Tolosà. Pàg. 48. L’Abans. Ed. Efadós. 2006. Entrevista 19 de setembre de 2013.
21. Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 7 de maig de 1912.