Page 82 - Conferencies de l'Arxiu 2

82

“... A ruego de los republicanos de dicha pobla- premsa destacava l’escenògraf, un pintor de Bar-
ción el día siguiente el Sr. Salmerón se dirigió a celona, malgrat que no s’esmentava el seu nom.
Cassá. Indescriptible es el entusiasmo con que fue Modesta Cristià recordava l’any 2013 la data de la
recibido por el pueblo en masa. Las calles todas inauguració del teatre i les seves principals carac-
estaban atestadas de gente que saludó con vivas y terístiques: “A fora baixant les escales i passat el
aplausos al Sr. Salmerón y le acompañó al Centro pati, arribaves a l’entrada del teatre, construït més
de la Unión Republicana, cuyo casino inauguró el tard que el cafè, cap al 1897. L’interior, preciós,
ilustre visitante. Dirigiéndose a la Sala de la Coma amb platea i les seves butaques. Després, dos pi-
en cuyo local celebrose el meeting. Completamen- sos, al primer cinc palcos: un de l’Ajuntament, un
te llenas estaban la platea i galerías...” 14 per a la junta del “Centru” i un altre per al propie-
“El señor Salmerón con sus acompañantes es- tari, i els altres dos es llogaven.”
tuvo el Domingo por la mañana en Cassá de la El teatre es trobava, a les darreries del segle XIX i
Selva en cuya villa asistió á la inauguración del principis del XX, en la que es podria qualificar d’èpo-
casino La Unión Republicana, con cuyo motivo ca d’or. Cassà, i en general moltes poblacions de
dirigió la palabra á la concurrencia que llenaba Catalunya, veu augmentar el nombre d’aficionats
aquel local.” 15 al teatre, que es convertia en una de les diversions
El primer president del casino va ser Ferdinand primordials. El Cercle Recreatiu va tenir un paper
Barnés Calzada, propietari d’una de les fàbriques important a l’hora de fomentar l’afició per aquest
surotaperes de finals del XIX, i un any més tard art. Les millors companyies dramàtiques i actors
de la seva constitució ja tenia uns 268 socis. La desfilaren per l’escenari del seu teatre, com la
primera ubicació de la seva seu fou un local propie- companyia del Teatre Romea de Barcelona, el juliol
tat de Miquel Dalmàs a la plaça Nova –actualment de 1898, amb Enric Borràs, l’actor català més re-
passeig Vilaret–, va passar a les Barraquetes el presentatiu de l’època.
1902, al carrer del Molí el 1907 i definitivament el També continuaven les sarsueles, espectacle líric
1912 a la plaça de la Coma. clarament popular i que va exercir una forta atrac-
El 3 de gener de 1897 el cafè Cercle Recreatiu era ció entre els cassanencs. Les millors compan-
un dels protagonistes i, alhora, testimoni dels can- yies deixaven un bon record ja que posaven da-
vis del municipi que milloraven la vida quotidiana de vant dels ulls del públic un espectacle aparatós,
la gent i avançaven el segle XX. S’inaugurava ofi- amb molts artistes i un gran muntatge escènic. El
cialment l’enllumenat elèctric a Cassà de la Selva i maig de 1899, després de moltes instàncies de
al vespre molts cassanencs gaudien d’una ballada cassanencs a l’empresa del Teatre Principal de
de sardanes a la plaça de la Coma ben diferent: Girona, es va poder gaudir al teatre del Cercle
“El pasado Domingo se inauguró oficialment el Recreatiu d’una de les sarsueles més famoses,
establecimiento del alumbrado eléctrico que dio el El rey que rabió, que estava triomfant a la capital
resultado que era de prever en vista del que ofre- gironina.
cieron las pruebas que previamente se habían ce- El cafè Cercle Recreatiu a finals del segle XIX i
lebrado. Al acto asistieron todas las autoridades, principis del XX es convertia en el gran cafè de
el clero parroquial y el vecindario en masa, que por Cassà de la Selva i, alhora, actuava com un casi-
la noche bailó sardanes en la espaciosa plaza de no amb moltes propostes lúdiques com els con-
la población á la intensa claridad de los focos de certs al cafè, els balls, el teatre... A més moltes
quinientas bujías que allí se han colocado.” 16 iniciatives privades i públiques van trobar una bona
El diumenge 14 de març de 1897 s’inaugurava ofi- acollida en el cafè de la Coma. Els casinos i altres
cialment el teatre del Cercle Recreatiu i es conver- entitats utilitzaven aquest gran espai polivalent que
tia en l’edifici per a espectacles més gran del muni- significava el “Centru” per organitzar moltes de
cipi, amb una gran cabuda per a 480 persones. La les seves activitats.

14. El Distrito, 2 de gener de 1897.
15. Diario de Gerona de Avisos y Noticias, 29 de desembre de 1896.
16. La Lucha, 6 de gener de 1897.