Page 64 - Conferencies de l'Arxiu 2
P. 64
64
propietaris forestals. Malgrat la disconformitat
familiar, el seu hereu universal, Josep de Trinche-
ria , va casar-se, en segon intent, amb Adelina
7
d’Azúa, filla d’una família més modesta i germana
menor de l’esmentat arquitecte Félix d’Azúa.
El mes de novembre d’aquell mateix any, Marçal
de Trincheria, pare del nuvi i gran defensor dels
interessos dels industrials tapers i dels propietaris
de suredes, va morir a Girona amb 59 anys.
També l’any 1897, i com a conseqüència del re-
cent matrimoni, van iniciar-se els treballs de re-
modelació de la propietat d’herència familiar. Can
Interior del sostre i vidrieres en marcs de fusta de la torre Llach, a mans de l’arquitecte Josep Baltet i Du-
del molí de can Trinxeria a Cassà. Autora: Sílvia Cañellas. ran, va ser extensament remodelada i va passar
a anomenar-se can Trinxeria, el nom que encara
conserva el majestuós edifici que domina la plaça
de la Coma, centre neuràlgic de Cassà de la Sel-
va.
L’arquitecte tenia molt clares les aspiracions de
la jove parella propietària de la casa. Havien de
mostrar davant la incrèdula família que eren ca-
paços de mantenir i fins i tot millorar el seu estatus
econòmic i social. Can Trinxeria va ser projectada
com una casa senyorial neogòtica, però tenint en
compte que havia de ser costejada amb els diners
d’un jove matrimoni, hereus d’una sola nissaga de
propietaris forestals. Així doncs, Baltet i Duran va
buscar solucions vistoses i exuberants, que imi-
tessin de manera gairebé mimètica els materials i
decorats dels edificis nobles.
Els característics elements escultòrics de la faça-
na, com la mènsula del balcó de Sant Jordi i les
escenes de caça de les balconades, van ser realit-
Vidriera en marc de fusta del primer pis de Can Trinxeria,
Cassà. Autora: Sílvia Cañellas. zats amb pedra artificial. A les estances interiors,
trobem pintades representacions de falses arqui-
tectures, fusteries i marbrejats, així com imitacions
amb guix pintat amb tremp de cola de mènsules,
frisos, florons, paraments de xemeneia i sostres
enteixinats. La qualitat de les imitacions és tal, que
durant l’última restauració, el sostre de fusta del
menjador principal va aconseguir enganyar els ulls
dels experts, que no van descobrir que es tractava
de bigues de ferro embellides amb guix pintat fins
que van posar-s’hi a treballar.
Dins d’aquest repertori de materials i solucions
vistoses és on trobem els vidres decorats de can
Mussolina del primer pis de Can Trinxeria, Cassà. Detall del Trinxeria, que hem agrupat en tres tipologies. Els
disseny dels vidres Autora: Sílvia Cañellas. vidres de color instal·lats en marcs de fusta amb
7. El cognom apareix en l’antiga documentació escrit amb la grafia Trincheria.
