Page 59 - Conferencies de l'Arxiu 2
P. 59
L’ART I ELS VITRALLS, BELLESA PÚBLICA DE DINS CAP ENFORA 59
rebent la capa, aquí és Crist qui pronuncia la frase i
destaca el caràcter caritatiu del sant.
Així doncs, Cassà, com altres poblacions, té algu-
nes vidrieres religioses interessants, que ajuden
a donar una visió d’aquest art. Però a aquestes
peces religioses, cal afegir-hi un volum molt inte-
ressant d’obres domèstiques que fan destacar la
població sobre moltes altres.
2. CAN NADAL
Una de les característiques del vitrall modernis-
ta va ser la incorporació d’aquest com a objecte
ornamental dins de l’espai domèstic, fent el salt
dels espais religiosos, on tradicionalment trobem
la major part de la producció en vitrall, als espais
civils. Aquest pas va ser decisiu per a la regenera-
ció d’aquest art ja que va comportar la modernitza-
ció de les tècniques ja existents i la renovació de
motius decoratius que ara s’havien d’adequar als
nous espais.
Entre els exemples dels vitralls integrats en les
arts decoratives de les cases particulars, hi ha el
cas de can Nadal.
El 1904 Manel Nadal i Carbó (1854-1938) va com-
prar la finca de can Matas, on ja hi havia una casa
torre de planta baixa i un pis, edificació que va fer
enderrocar per construir una casa de nova planta
per a residència familiar. Manuel Nadal va ser un
4
dels principals empresaris surers de Cassà de la
Selva. El 1879 s’havia casat amb Enrica Vilallonga i
Morell (1857-?), amb la qual va tenir cinc fills: Joa-
quim, Manel (eminent oftalmòleg), Narcís (ecle-
Vitrall de la façana de l’església de Sant Martí, Torrelles Detall de la finestra superior on es pot observar que origi-
de Llobregat. Vitraller: Manuel Luengo, 1900. Autora: Sílvia nalment hi havia vitrall emplomat. Font: AMCS, Arxiu d’Imat-
Cañellas. ges. Fons L’Abans-Cassà. Col·lecció Joaquim Tolosà.
4. Informació facilitada pel registre de la propietat urbana de Girona.
