Page 58 - Conferencies de l'Arxiu 2

58

Rosassa de l’església de Sant Martí, Cassà. Autora: Sílvia Rosassa de l’església de Sant Martí, Cassà. Detall de les
Cañellas. signatures. Autora: Sílvia Cañellas.

“Martine Sancte Patrone Noster Ora pro Nobis” es va cobrir l’espai de 3 metres de diàmetre amb
i hi apareix la imatge de la façana de l’església de vidres incolors i una creu central de vidres lleuge-
Cassà. Al sud la figura central és la Verge de les rament acolorits de vermell. La gran rosassa té
Sogues, vestida de festa i sostenint a les mans les actualment el vitrall més recent de l’església, que
cordes de les campanes per fer fugir la pesta. El substitueix aquest darrer i té la data d’execució i
filacteri de sota seu té la inscripció “Maria Sancta l’autoria inscrites en un lateral. L’arquitecte Ramon
Advocata Nostra Ora pro Nobis” i envolta l’escut Pericay havia fet alguns dibuixos previs en restaurar
de la població que capça les figures de dos àngels. l’edifici durant la postguerra, però l’obra no es va
Hi ha encara un altre conjunt de vitrall interessant realitzar. Més endavant, i seguint el consell de Joan
a la porta principal. Format per tres petits òculs a Vila-Grau, es va buscar un disseny més actual que
la part alta –florals els laterals amb l’escut arque- es va encarregar a Domènec Fita. Cap d’aquests
bisbal el central– i uns motius geomètrics a sota. dissenys es va portar a terme i la gran rosassa va
La curiositat principal rau en les formes circulars ser confeccionada l’any 1986 pel taller barceloní de
tallades per motius en aspa que coincideix total- Joan Villaplana segons un disseny de Pere Cànovas
ment amb l’existent a les rosasses de l’església que mostra l’estil propi inconfusible del pintor, autor
de Sant Martí de Torrelles de Llobregat i amb les de peces de la catedral de Mallorca, Santa Maria
que hi havia en les finestres petites de la capella, del Mar i molts altres punts de Catalunya i de fora,
ja desapareguda, de l’antic cementiri de la mateixa sobretot a Amèrica del Sud. La inscripció als peus
població. Obres, aquestes darreres, de 1900 del de la rosassa “MARTINUS CATECUMEN, HAC
3
taller barceloní de Manuel Luengo. ME VESTE CONTEXIT” , que ja apareixia als dibui-
De la gran rosassa es tenen dades de l’existència xos de Pericay, ens recorda l’episodi de l’aparició de
a finals del segle XIX d’una vidriera dissenyada per Crist amb el mantell que Sant Martí havia compartit
Joan Pasqual, de Barcelona, que havia estat subs- amb el pobre, al darrere del sant els soldats que fan
tituïda el 1928 per una altra vidriera que es va mal- referència a la seva situació de militar i de defensor
metre durant la Guerra Civil. Durant la postguerra del cristianisme. En contraposició a la representació
de la nau, on Martí apareix amb el pobre als peus

3. El text, recollit a la Llegenda Àuria, procedeix (amb alguna variació) de la Vita S. Martini Turonensis escrita per Sulpicius
Severus, Vegeu: https://archive.org/details/ned-kbn-all-00003158-001/page/n18.