Page 53 - Conferencies de l'Arxiu 2
P. 53

53





            5. L’ART I ELS VITRALLS, BELLESA PÚBLICA DE DINS CAP
            ENFORA        1

            Anna Santolària, Núria Gil i Sílvia Cañellas


















            L’entorn ornamental on ens movem diu molt de la   Cassà de la Selva i va ser per aquest motiu que es
            nostra vida. Elements iconogràfics s’instal·len a les   van iniciar les recerques en aquesta població.
                                                                                                      2
            finestres dels espais religiosos i flors i geometries   Cal agrair a l’Ajuntament de Cassà i sobretot a la
            tanquen els espais civils.                       seva tècnica d’Arxius, Dolors Grau, haver posat a
            Les finestres filtren les llums exteriors i alhora   la nostra disposició tot el seu coneixement sobre
            mostren enfora el gust i la riquesa de la família. Els   el patrimoni de la població. Cal també agrair als
            panteons familiars dels cementiris es van omplir al   propietaris de les cases particulars que ens hagin
            segle XIX d’escultures, ferros forjats i també de   permès entrar en els seus espais domèstics.
            vitralls que mostraven la condició de la família. De
            la mateixa manera, les façanes dels edificis i, amb   1. VITRALL EN ESPAIS RELIGIOSOS
            elles, les seves vidrieres, es convertien en apara-
            dors ornamentals que mostraven la riquesa dels   La tradicional associació entre l’art del vitrall i les
            seus habitants.                                  manifestacions religioses es remunta als temps
            Les famílies destacades de Cassà de la Selva van   medievals i va lligada a tot un entramat filosòfic
                                                             que va  portar aquesta manifestació a un dels seus
            seguir aquesta tendència i van fer de les seves   moments més esplendorosos durant el gòtic. A
            cases una mostra cap al poble de la seva condi-  Catalunya això es va produir sobretot en el segle
            ció social. La situació econòmica florent, sobretot   XIV, moment en el qual s’aixecaven algunes de les
            a partir de la indústria surera de Cassà, va donar   principals esglésies catalanes. A finals del s. XIX,
            també  fruits arquitectònics  que  exposaven l’èxit   en temps de la recuperació de les tendències goti-
            socioeconòmic de les famílies. Can Serra, can    cistes, moltes esglésies, fins i tot de petites locali-
            Trinxeria, can Nadal o can Tolosà són bons exem-  tats, van intervenir en els seus temples i els vitralls
            ples d’aquests fets.                             van prendre de nou el seu protagonisme com a
            Els vitralls han estat en aquesta població un ele-  difusors i modificadors de la llum divina. Així, és
            ment destacable que ens ha deixat bons exemples   corrent que moltes poblacions tinguin peces neo-
            d’un art que molt sovint ha passat desapercebut i   gòtiques en ambients religiosos. En aquest sentit,
            que cal valorar.                                 Cassà de la Selva no n’és una excepció i la cape-
            Darrerament l’equip que realitza l’Inventari dels Vi-  lla de les Monges n’és una bona mostra. D’altra
            tralls Catalans per encàrrec de l’IEC i la Generalitat   banda, l’església de Sant Martí ens ofereix alguns
            de Catalunya ha realitzat l’inventari dels vitralls de   bons exemples de vidrieres procedents de dife-








            1.  Aquest text és fruit de la conferència que va tenir lloc a can Trinxeria de Cassà de la Selva el dissabte 26 de gener de 2019.
            2.  L’equip de l’Inventari està format per les doctores en història de l’art Núria Gil i Sílvia Cañellas, el Sr. Antoni Vila i la historiadora
              de l’art Anna Vila.
   48   49   50   51   52   53   54   55   56   57   58