Page 48 - Conferencies de l'Arxiu 2

48

UN ESPAI DE SOCIABILITAT CATÒLICA calendari era aquesta festivitat, que és celebrada
El Sindicat Agrícola de Cassà de la Selva i sa co- el diumenge abans o després del 15 de maig. La
marca tenia un perfil eminentment catòlic; un as- jornada tenia un format que es va mantenir pràc-
pecte que quedava perfectament reflectit en els ticament inalterable durant molts anys i que po-
estatuts. En aquest sentit, si bé ni en el nom de dem situar a mig camí entre la celebració religiosa
l’entitat ni en l’articulat no hi havia cap referència i el vessant propagandística o formatiu sobre el
explícita a aquesta adscripció (com sí que feien cooperativisme. A primera hora del matí, tots els
altres associacions de la província, que o bé afe- socis, encapçalats per tota la junta directiva, es
gien l’adjectiu de catòlic o bé feien constar la seva dirigien en comitiva fins al temple parroquial als
adhesió als “principis del catolicisme social”), en acords d’una marxa. Tot seguit, s’hi celebrava un
diferents articles es deixava entreveure la preocu- ofici en el qual acostumava a predicar algun sacer-
pació per la moral catòlica. En aquest sentit, els dot convidat, preferentment una figura represen-
estatuts remarcaven que als socis no els era per- tativa del catolicisme social, com ara Pere Dausà,
mès “blasfemar ni faltar als bons costums” al lo- consiliari del Sindicat Agrícola de Banyoles; Fran-
cal de l’entitat. També hi havia un article específic cesc Armendares o Anselm Herranz, catedràtics
a remarcar que “els membres de l’associació no del Seminari de Girona i, en aquest darrer cas,
treballaran ni faran treballar els diumenges i dies “un dels millors oradors que ha tingut la diòce-
festius, llevat d’un cas d’urgència o de necessi- si”, segons destacaven les necrològiques que es
24
tat” . No sabem quin nivell d’exigència va ha- van publicar amb motiu del seu traspàs . Una ve-
23
ver-hi en aquest aspecte, però és evident que els gada acabat l’ofici, els socis s’aplegaven de nou
seus impulsors estaven fermament convençuts de al davant del local del Sindicat, ballaven algunes
la necessitat de condicionar el perfil dels socis a sardanes i eren convidats a participar en un dinar
unes mínimes pautes de moralitat i de compromís col·lectiu. A primera hora de la tarda, els actes es
des d’un punt de vista eminentment catòlic. reprenien amb una conferència o un concert. Des-
Una altra dada significativa que posa de manifest prés de la xerrada, els socis tornaven en processó
el perfil catòlic del Sindicat és la presència d’un fins a l’Església parroquial i tornaven a ballar sar-
sacerdot (concretament del rector de la parròquia, danes. A banda de la festa de Sant Isidre, la sec-
Joaquim Bosch, a qui també se li donava el càrrec ció d’assegurança del bestiar també celebrava la
de president honorari) en la junta directiva; si bé a festivitat de Sant Antoni; i, en algunes ocasions, el
diferència del que succeïa en bona part de les enti- Sindicat també s’afegia a la festa major del poble
tats confessionals (ja fossin cercles, mutualitats o amb alguna proposta específica.
sindicats), en les quals era incorporat com a consi- En alguna ocasió, a més a més dels actes de caire
liari (amb més o menys atribucions en funció de la religiós, la celebració també incorporava una vet-
voluntat dels seus fundadors), en el cas de Cassà llada literària musical, en aquest cas organitzada
de la Selva el sacerdot era un conseller més, defi- per la secció de Joventut Catòlica. I, durant alguns
nit com a “espiritual” i encarregat, segons els es- anys, també es va dur a terme una distribució “en-
25
tatuts, de “la direcció i revisió de tot allò que afecti tre els pobres, de bons de pa, carn i arròs” ; una
la moral, vetllant a més a més perquè el Sindicat iniciativa que, molt probablement, cal vincular al
no s’aparti mai del seu caràcter religiós i patriòtic”. context de la crisi de la postguerra europea. En
Val la pena destacar aquesta vinculació que s’esta- aquest sentit, una comunicació adreçada a l’alcal-
bleix entre religió i patriotisme; un aspecte que no de de Cassà de la Selva a principis del 1919 de-
trobem en altres models d’estatuts. nunciava “l’intolerable encariment de les subsis-
El Sindicat es situava sota la protecció de Sant Isi- tències, que fa impossible la vida en la llar obrera,
dre (art. 3); i una de les diades assenyalades en el més castigada en aquesta vila que en altres pobla-
cions, degut a la roïnesa dels salaris (més baixos

23. AHG, Estatutos del Sindicato Agrícola de Cassà de la Selva y su comarca, article. 2.
24. El Norte, 18 de maig de 1920, p. 2.
25. BOEOG, núm. 11, 4 de juny de 1917, p. 252.