Page 47 - Conferencies de l'Arxiu 2

ELS INICIS DEL SINDICALISME AGRARI. L’EXEMPLE DE CASSÀ DE LA SELVA (1907-1939) 47

rar-lo constantment. A mitjan 1919, el Sindicat va El Sindicat va tenir un pes social prou important:
adquirir l’edifici que fins feia poc havia servit de 119 socis el 1923, 250 el 1927, 264 el 1929 i 250
rectoria amb l’objectiu d’instal·lar, segons se’ns el 1934, ja durant la Segona República . L’incre-
22
explica a la premsa, “un motor i un molinet tritu- ment experimentat a partir dels anys vint cal vin-
rador” . Es tractava d’un Molin Samson número cular-lo, molt probablement, a la posada en fun-
18
3 de la casa Forgarona-Albareda de Barcelona, cionament del molí fariner, que es va convertir en
que va permetre moldre tota mena de grans, fa- un autèntic revulsiu per a l’entitat. En tot cas, la
rratges, palles o polpes i que va representar un xifra de 250 associats, que es va mantenir entre
cost de 2.800 pessetes . En aquella informació el 1927 i el 1934, resulta prou important. Si tenim
19
ja es deixava constància de la voluntat d’establir, en compte que la població de la vila es va mantenir
“en poc temps, un molí fariner”. L’any següent, la força estable al voltant dels 5.000 habitants durant
junta va convocar una assemblea general extraor- el primer terç del segle passat (4.969 el 1900 i
dinària en la qual es va acordar instal·lar un molí 4.945 el 1936, just abans de l’esclat de la Guerra
fariner . Civil), ens adonem que es tracta d’una entitat amb
20
En conjunt, el Sindicat de Cassà de la Selva, a di- un pes específic força remarcable. Si extrapolem
ferència de bona part dels de les comarques giro- aquestes dades al número d’unitats familiars i con-
nines, va aconseguir un ventall de serveis molt re- siderem que no hi havia més d’un soci per famí-
marcable. El Sindicat d’Olot, amb el qual publicava lia, constatem que una de cada quatre famílies de
conjuntament un butlletí, tenia el 1915 un actiu de Cassà de la Selva estava vinculada al Sindicat a
220 pessetes, bona part de les quals provenien través d’algun dels seus membres, principalment
de la valoració d’elements tan útils i innovadors de l’home. Malgrat tot, cal puntualitzar que és molt
com un carretó, una bàscula de 200 quilos i una probable que un percentatge significatiu dels socis
21
imatge de Sant Isidre . De fet, la major part dels formessin part de les poblacions del voltant.
sindicats gironins es trobaven bastant descapita- A banda del pes en el teixit social de Cassà de la
litzats, sense una nòmina de serveis atractiva i, en Selva, si el comparem amb la resta de sindicats
bona part dels casos, sense una seu en propietat. gironins, ens adonem que era el cinquè amb un
Si ens atenem al capital efectiu, segons el Cens major volum de socis, només per damunt de la
del 1934 (un dels més fiables que es van arribar a Cambra Agrícola de Figueres (amb 324 el 1928),
publicar) el Sindicat de Cassà de la Selva es situa- el sindicat de Castelló d’Empúries (423), la Caixa
va com el cinquè de les comarques gironines, amb Rural de la Bisbal (496) o el de Banyoles (622).
un volum de 58.661 pessetes. La dimensió que D’aquests, però, només els de Castelló i Banyoles
va arribar a adquirir no era fruit de l’atzar o d’unes oferien un volum d’activitat semblant, en el primer
circumstàncies molt específiques de Cassà de la cas gràcies a alguns serveis innovadors, com ara
Selva; sinó que cal vincular-la, molt probablement, l’arrendament col·lectiu de terres, i en el segon, a
a la implicació dels propietaris locals, que van abo- causa del poder d’atracció de la farinera, l’única
car-hi els seus capitals i les seves energies en una de caire cooperatiu de les comarques gironines. El
aposta que no es va donar en altres poblacions. Sindicat Agrícola de Cassà, doncs, era una entitat
Una altra cosa és ponderar o constatar amb qui- amb un pes específic molt notable a la seva vila i
nes condicions es va fer aquesta aposta. un dels més potents de les comarques gironines.

18. El Norte, 22 de juliol de 1919, p. 3.
19. Jaume Rosich (1919), p. 53-54.
20. El Norte, 13 d’agost de 1920, pàg. 2.
21. Boletín del Sindicato Agrícola del Partido de Olot y del Sindicato Agrícola de Cassà de la Selva, núm. 146, març de 1915, p.
1748-1749.
22. Les dades del 1923 s’han tret de l’Arxiu Històric de Girona, INE, Lligall 274, Cens General d’Associacions. Les del 1929
corresponen al Cens electoral agropecuari, publicades a Butlletí de la Federació Sindical Agrària de Girona, núm. 133, 15
de març de 1930, pàgines 5-6. Les del 1934 s’han extret del Censo de Sindicatos Agrícolas y Comunidades de Labradores,
editat pel Ministerio de Agricultura el 19 de gener de 1934.