Page 42 - Conferencies de l'Arxiu 2

42

El Sindicat també s’oferia (i aquesta era una pro- mercantils, avantatjosament podrien oferir-se als
posta molt innovadora) per procurar que si “algu- mercats mundials, ja que en els punts de desti-
na dissidència, qüestió o lluita d’interessos s’ini- nació els taps no han baixat sensiblement el seu
ciés entre algun o alguns socis del Sindicat sigui valor” . Hi havia l’interès, doncs, d’erigir-se en un
9
amistosament resolta per la Junta Directiva, degu- interlocutor de pes davant els poders públics; i
dament assessorada pel Conseller o per qui afecti la fórmula d’aplegar tota la comunitat era, lògica-
la indicada dissidència, qüestió o lluita”. Això volia ment, la més idònia per assolir aquest objectiu. En
dir que no només s’oferia per afavorir la coope- tot cas, les temptatives que proposava Lluís M.
ració entre els socis amb nous instruments o per Salvador van existir, tant a Cassà de la Selva com
procurar pel seu progrés material, sinó també per a d’altres poblacions, però la recepta del catoli-
resoldre els conflictes que poguessin sorgir en- cisme social no va funcionar en l’àmbit industrial i
tre ells o amb altres persones. Podem interpretar els obrers van contemplar, en termes generals, els
aquest objectiu de forma molt àmplia i, òbviament, sindicats catòlics amb prevencions i fins i tot amb
caldria comprovar de quina manera es va aplicar una hostilitat ben manifesta.
realment; però és evident que els socis fundadors Si tornem a les condicions d’accés, hom només
es mostraven clarament imbuïts per l’esperit del exigia que la persona que volgués ingressar al Sin-
catolicisme social i volien anar més enllà en el seu dicat “gaudeixi de bona fama, sigui presentada per
objectiu interclassista. Val la pena remarcar que altres dos socis i sigui acceptada per la junta di-
a partir del 1918, en un context de major conflic- rectiva”. L’admissió de nous socis, doncs, no era
tivitat social, alguns sindicats catòlics, com ara el un procés automàtic; sinó que la junta es reserva-
de Banyoles, van crear juntes arbitrals per dirimir va la capacitat per obrir la porta a qui ho volgués.
els conflictes entre propietaris i conreadors; i fins Igualment, es perdia la condició de soci, a banda
i tot la Federació Sindical Agrària de Girona, de la que l’interessat ho manifestés expressament “a
qual parlarem més endavant, va imposar aquest través de carta certificada al president o firmés en
mecanisme en els seus estatuts, si bé alguns el registre especial” i que ho determinés la junta
socis propietaris van abandonar l’entitat perquè directiva, ja fos per incórrer “en procediments no-
no estaven disposats a sotmetre’s a un arbitrat- tòriament reprensibles en contra de la moral o els
ge d’aquest tipus. És evident, en tot cas, que la bons costums, per manca de pagament després
creació d’aquesta mena de canals per resoldre d’un avís o per fer participar un tercer dels avan-
els conflictes socials representava l’essència d’un tatges del Sindicat”. Tant l’accés com la sortida
catolicisme social que no es limitava a proclamar de l’entitat, doncs, quedaven en mans, en darrer
la concòrdia entre les diferents classes socials al terme, del criteri de la junta, tot i l’establiment d’al-
camp, sinó que estava disposat a convertir-se en guns supòsits.
un instrument efectiu (amb accions molt concre- Pel que fa als socis, hom distingia entre diferents
tes) per tal de fer-la realitat. tipologies, tal com feien bona part de les entitats
Val a dir que l’aposta interclassista també es va d’aleshores, ja fossin sindicats o cercles. Hi havia,
intentar aplicar en el sector surer. Per donar-ne un en aquest sentit, els socis honoraris, els funda-
exemple, podem citar un article que es va publicar dors i els “associats”. Els primers eren aquells
el 1908, en el qual el president del Sindicat Agrí- que “per les seves rellevants virtuts, mèrits o
cola i, al mateix temps, empresari del sector, Lluís protecció mereixin aquesta distinció a criteri de
M. Salvador, proposava la constitució de sindicats la junta directiva”. Desconeixem quins socis van
mixtos “compostos d’industrials i propietaris, que merèixer aquesta distinció, però en els estatuts
a la vegada siguin fabricants i exportadors”; i ma- es concedia al rector de la parròquia a qui, a més
nifestava que, a parer seu, aquests tindrien “força a més, es donava el títol de president d’honor del
moral davant del Govern per obtenir mesures pro- Sindicat; i també sabem que ho era el marquès de
tectores i aranzels favorables; i com a societats Camps, un dels principals propietaris de les co-

9. Diario de Gerona, 18 d’agost de 1908, pàg. 3-4, “La crisis surera”, de Lluís M. Salvador.