Page 40 - Conferencies de l'Arxiu 2
P. 40

40



















































               En els estatuts del Sindicat Agrícola de l’any 1907 s’espe-  Portada del Butlletí del Sindicat Agrícola d’Olot i Cassà de
               cifica que la raó social de l’associació era al carrer Mesu-  la Selva de l’any 1915.
               res. Font. AMCS, Fons Sindicat Agrícola.




               aquesta font també ens permet constatar l’alt ni-  tària dels hisendats gironins oscil·larà entre el des-
               vell de concentració de la propietat al terme de   interès o el boicot. En el cas de Cassà de la Selva,
               Cassà de la Selva. Segons aquesta, el 1910, 27   però, és evident el lideratge i el compromís que
               propietaris controlaven el 54% de la riquesa rús-  van assumir alguns propietaris locals, els quals
               tica del terme i 9 locals ho feien del 16%. Alguns   van abocar-hi els seus capitals per garantir l’èxit
               d’aquests propietaris, a més a més, no només van   de la iniciativa; si bé, com veurem més endavant,
               exercir el seu lideratge a àmbit local, sinó que van   sense mostrar-se disposats, en cap moment, a
               assumir alguns càrrecs de representació a àmbit   perdre el control del Sindicat. De fet, és aquest
               de comarques gironines, com ara Francesc Vi-    un dels elements principals que explicaran l’èxit
               lahur, qui va esdevenir un dels impulsors i primer   de projectes cooperatius com el de Cassà de la
               tresorer de l’Associació de Propietaris Surers de   Selva, Castelló d’Empúries o Banyoles.
               la província; o Lluís Frigola, qui el 1920 va ser es-  A banda del protagonisme de l’Església i dels pro-
               collit per formar part del consell provincial de Fo-  pietaris locals, la crònica no ens proporciona al-
               ment en representació de les entitats agrícoles; o   gunes informacions que, malgrat tot, val la pena
               Narcís Dalmau, qui havia estat representant local   remarcar en aquesta primera aproximació i que
               dels propietaris en l’Institut de Reformes Socials   podem reconstruir a través d’altres fonts. La pri-
               el 1904. La implicació de destacats propietaris en   mera d’aquestes fa referència al context en el qual
               l’impuls del Sindicat Agrícola posa de manifest el   es produeix la fundació del Sindicat, tant a àmbit
               paper director que assumirà la classe propietària.   estatal com també local. El 28 de gener de l’any
               En tot cas, no sempre serà així i l’actitud majori-  anterior el govern espanyol havia aprovat una llei
   35   36   37   38   39   40   41   42   43   44   45