Page 39 - Conferencies de l'Arxiu 2

ELS INICIS DEL SINDICALISME AGRARI. L’EXEMPLE DE CASSÀ DE LA SELVA (1907-1939) 39

LA DOCTRINA SOCIAL DE L’ESGLÉSIA (i, en alguns casos, directament d’anticlericalisme)
Més amunt hem començat a desvelar algunes infor- i considerava que calia “anar al poble”, no només
macions sobre l’orientació ideològica del Sindicat, amb prèdiques des del faristol, sinó sobretot amb
però val la pena que incidim en aquesta qüestió. La obres socials.
crònica que va publicar La Regeneración, que hem Aquest procés es donarà, amb major o menor
utilitzat com a punt de partença d’aquest estudi, intensitat, arreu d’Europa i de l’Estat espanyol; i,
duia un títol molt significatiu: “Una obra de demo- en el cas del Bisbat de Girona, estarà clarament
cracia cristiana en Cassà de la Selva”. El seu autor condicionat per l’actitud de la jerarquia eclesiàsti-
era Anselm Herranz, catedràtic de sociologia del ca, amb períodes de clara implicació, altres de re-
7
Seminari de Girona i un dels principals promotors traïment i alguns, finalment, de reculada . Aquesta
del catolicisme social al Bisbat. A banda de reflec- actitud provocarà que l’èxit de les entitats socials
tir amb entusiasme les seves impressions sobre la catòliques estigui molt vinculat a la tasca d’alguns
visita, Herranz valorava la tasca del rector i remar- sacerdots que es convertiran en autèntics puntals,
cava que “això és estimar pràcticament el poble, com ara Carles Grassot a Lloret de Mar, Sants
cooperar als desitjos i tendències socials de l’Es- Boada a Sant Feliu de Guíxols o Pere Dausà a
glésia en l’època present i aspirar a la regeneració Banyoles; però també a alguns propietaris locals,
dels pobles en Jesucrist, lliurant-los de les utopies que acceptaran o es faran seva la doctrina social
socialistes”. Podríem arribar a pensar que el cro- de l’Església. En el cas de Cassà de la Selva, ja po-
nista estava confonent el desig amb la realitat; o, dem avançar que el protagonisme l’assumiran molt
dit en altres paraules, que estava exagerant aquest més els propietaris que no pas els sacerdots. En
perfil catòlic del Sindicat per tal d’incorporar-lo a la aquest sentit, algunes de les primeres cròniques
seva causa. Però més endavant, quan ens aturem que feien referència a la primera junta directiva del
a analitzar els seus estatuts i algunes de les prime- Sindicat Agrícola de Cassà de la Selva remarca-
res accions que va dur a terme, ens adonarem que ven que estava integrada per “rics propietaris ca-
el catolicisme social era un dels puntals ideològics tòlics”. No citava noms, però si resseguim l’acta
de la novella societat . En tot cas, les reflexions de constitució podem traçar el perfil dels seus im-
6
que va incorporar Anselm Herranz en la seva crò- pulsors. A banda del cas de Lluís M. Salvador, que
nica són un bon punt de partença per resseguir hem destacat més amunt, un altre nom rellevant
quines eren les “tendències socials” de l’Església era el de Lluís Frigola, pèrit agrícola, qui acabaria
a principis del segle XX i quina era la seva particular esdevenint l’ànima de l’entitat i la persona enca-
proposta per “regenerar els pobles” i lliurar-los de rregada d’obrir-la a les innovacions que apareixien.
les “utopies socialistes”; conceptes, tots ells, que També destacava el nom de Francesc Vilahur i
apareixien en la crònica. Gruart, pare del diputat provincial i destacat tradi-
En aquest sentit, des de finals del segle XIX, al- cionalista, Josep Maria Vilahur. També hi havia al-
guns sacerdots i propietaris, clarament imbuïts pel tres noms, com ara Narcís Dalmau Adroher, Josep
catolicisme social que arrenca de l’encíclica Rerum Maria Almeda, Antoni Salvà, Josep Cristià, Tomàs
Novarum (1891), van llançar-se a fundar entitats Vall-llovera, Josep Presas i Dausà, Narcís Tibau,
de caire ben divers, des de mutualitats escolars Antoni Alemany (veterinari), Francesc Tió, Fran-
fins a orfeons, des de cercles d’obrers fins a sin- cesc Bota o Francesc Casadevall.
dicats agrícoles. El comú denominador d’aquestes Des d’un punt de vista socioeconòmic, el perfil
associacions era la vocació, per part de l’Església, dels promotors del Sindicat Agrícola de Cassà és
d’implicar-se a fons en la qüestió social. I això no molt clar. Si analitzem les dades de la contribució
només pel temor que suscitava l’expansió de les rústica, sempre estimatives, els trobem entre els
idees socialistes i republicanes entre amplis sec- principals propietaris del terme, si descomptem
tors de la població, sinó també perquè hom perce- els forans; una dada que es confirma si ampliem
bia un procés de descristianització de la societat el focus d’atenció als municipis del voltant. De fet,

6. La Regeneración, 16 de novembre de 1907, p. 595-596.
7. Sobre les actituds dels diferents bisbes gironins respecte a l’acció social catòlica, resulta molt útil l’article de Josep M.
Marquès (1993), p. 73 a 115. També n’hem parlat a Pere Bosch (2010), pàgines 462 a 474.