Page 37 - Conferencies de l'Arxiu 2

37

4. ELS INICIS DEL SINDICALISME AGRARI. L’EXEMPLE DE
CASSÀ DE LA SELVA (1907-1939) 1

Pere Bosch i Cuenca

El 15 d’abril del 1907, una quinzena de propietaris Pocs dies després d’aquella reunió, el governador
de Cassà de la Selva i rodalia es van reunir per tal civil de Girona autoritzava el funcionament del Sin-
de fundar un sindicat agrícola. No sabem l’hora ni dicat Agrícola de Cassà de la Selva i sa comarca. I,
el lloc en què es va produir aquell esdeveniment. I de forma gairebé simultània, també ho feia el vicari
disposem de molt pocs detalls sobre les gestions capitular del Bisbat; una aprovació, aquesta darre-
prèvies. En una crònica apareguda mesos després ra, que no era preceptiva, però que posava de ma-
en una revista gironina, hom remarcava que la ini- nifest la vocació dels seus fundadors de situar-se
ciativa havia estat el resultat “de muchos tanteos, sota l’autoritat eclesiàstica. Es tracta, també, d’una
de mucho estudio, muy profundo, y muy detenido primera pista sobre l’orientació ideològica de la
y muy prudente”; i especificava que havia estat nova entitat. De fet, entre els 15 signants que van
necessari “suavizar asperezas y vencer dificulta- validar l’acta de constitució, el perfil dels quals res-
des” . Més enllà de les qüestions específicament seguirem més endavant, hi havia Joaquim Bosch,
2
locals i personals, molt probablement, aquestes el rector de la parròquia de Sant Martí, a qui el cro-
asprors i dificultats que va recollir el cronista po- nista (no sabem si per fidelitat al personatge o a la
den vincular-se a les que sorgien amb qualsevol realitat) caracteritzava com a “alma y vida de este
projecte cooperatiu, com ara la complexitat de su- movimiento”. Fos com fos, en aquell moment en-
perar els interessos particulars i embrancar-se en cara mancava l’autorització realment important, la
una fórmula comunitària, més si tenim en compte del Ministeri d’Hisenda, que no arribaria fins l’any
la diversitat de situacions i interessos que hi havia següent. Tot i això, el Sindicat ja estava preparat
en joc . La qüestió és que una vegada superats per funcionar i per “romper la capa de hielo y de
3
aquests entrebancs, “apareció por fin la fundación indiferencia que le rodea”. En altres paraules, per
de un Sindicato Agrícola y después de una Caja engrescar el conjunt de pagesos de Cassà de la
de Ahorros”. Es van crear, doncs, dues entitats en Selva i rodalia, els seus principals destinataris.
un mateix moment. I, de fet, tant l’acurada reflexió El Sindicat es va presentar públicament un mes
que es pot deduir quan es llegeixen els estatuts després d’aquella primera referència, concreta-
aprovats com la rapidesa amb què es van produir ment el 15 de maig. En aquest cas, l’escenari es-
les primeres passes, posen de manifest que els collit va ser “l’espaiós local” (tal com se’l definia
treballs previs havien estat intensos i que els pro- en una crònica apareguda a la premsa) de l’Orfeó
motors tenien una idea molt clara de l’entitat que Catalunya; una entitat catòlica amb la qual la no-
volien crear. vella entitat tenia evidents complicitats i que, més

1. Aquest text és el fruit de la conferència que va tenir lloc a can Trinxeria de Cassà de la Selva el dissabte 24 de novembre de 2018.
2. La Regeneración, 16 de novembre de 1907, p. 595-596.
3. Una bona reflexió sobre aquesta temàtica a Samuel Garrido (1996), sobretot pàgines 87 a 112.