Page 32 - Conferencies de l'Arxiu 2

32

acumulat de sedimentacions successives és un
exercici altament productiu i eloqüent. En un exer-
cici constant per reconstruir el passat, entendre’l
i interpretar-lo, sense perdre mai de vista el caràc-
ter inexorable i irreversible del pas del temps que
modifica i altera la funcionalitat del patrimoni. La
pèrdua de la funció primigènia d’un element patri-
monial ens aboca a la seva reutilització i adapta-
ció. En un exercici retrospectiu sovint identifiquem
traces del passat per vestigis incrustats. La histò-
ria del món, de la humanitat en el territori, és un
continu de construccions, destruccions, recons-
truccions i reutilitzacions.
En l’imaginari familiar és l’exercici que ara hem
de fer i que podem fer els que vam conèixer can
Nadal com a residència d’una família burgesa i
ara el podem veure dedicat a les tasques de seu
de l’Ajuntament de Cassà. Saber-ne els usos del
passat, ser conscient d’una etapa curta de tanca-
ment i desolació, i prendre consciència del can-
vi d’ús i de funció amb preservació del seu valor
patrimonial incorporat al patrimoni col·lectiu del
municipi.
Una bella imatge en aquest sentit és el campus
del Barri Vell de Girona. A l’edifici de les Àligues,
de seu de l’Estudi General al segle XVI a seu del
Rectorat de la Universitat de Girona al segle XX;
L’arbre de Nadal i el pessebre a la sala de rebre. Font: Arxiu
família Ruscalleda-Nadal. d’antic seminari a Facultat de Pedagogia a l’edifici
del que havia estat en la més immediata postguer-
ra el Seminari menor: de centenars de semina-
ristes (ens ve sempre al cap la imatge ordenada
dels seminaristes desfilant aparellats amb sotana
vir-lo era, i segueix essent, obligat examinar amb negra i faixa blava o vermella) a centenars d’estu-
detall el tap. Els més entesos podien distingir la diants universitaris. I finalment, d’antic convent de
qualitat, les peces del tap, el recurs o no a l’aglo- dominics al convent de Sant Domènec a Govern
merat. Els que no hi hem entès mai prou ens con- militar com a edifici desamortitzat i de caserna mi-
formàvem sempre anant a buscar en algun racó litar a Facultat de Lletres i Turisme.
més visible o no tant del tap alguna referència a És des d’aquesta perspectiva i en aquest marc
la indústria que l’havia fabricat: Agglo o F.O. eren que s’escau de parlar de Cassà de la Selva i el
senyal de procedència Oller i amb un gest d’íntima patrimoni.
satisfacció passàvem a assaborir el líquid delicat i El concepte patrimoni és ambivalent. Pot re-
de bombolles lleugeres. ferir-se al patrimoni moble i immoble de famílies i
L’aproximació detallista i detallada amb ressons institucions i mesurat pel seu valor material. Però
autobiogràfics a can Nadal no tindria cap sentit pot referir-se també al valor cultural i històric del
més enllà d’un exercici nostàlgic si no ho emmar- patrimoni, a les capes de civilitat acumulada, en
quéssim en un context i una reflexió més generals. un edifici que sense perdre el seu valor patrimo-
Hem de preguntar-nos pel sentit i l’abast del patri- nial material té un valor superior de patrimoni es-
moni i la seva doble dimensió d’herència rebuda i piritual.
de memòria acumulada i sedimentada. Les capes Hi ha però un moment en què les dues accepci-
del patrimoni, els plecs de la memòria, són el pa- ons del patrimoni, la material i la cultural, confluei-
ral·lel més evident a les capes d’un palimpsest. xen i es troben. És quan les institucions públiques
Llegir el paisatge i llegir el patrimoni com el fruit incorporen al seu patrimoni, a l’inventari del seu