Page 31 - Conferencies de l'Arxiu 2

PATRIMONI VISCUT, MEMÒRIA RECUPERADA. CAN NADAL, DEL PRIVAT AL PÚBLIC 31

Al jardí hi havia com una edificació auxiliar i a l’hort era un element de decoració imprescindible i el
hi havia un magatzem més ampli per a les eines i conjunt de la decoració nadalenca reproduïa tant
on s’hi guardaven, com si d’una marca de la casa com l’àvia podia un aire de gust francès que sem-
es tractés, pilons de serradures de suro (tosca) i pre havia mantingut des dels seus anys de Reims.
algunes peces de suro que suposadament es de- Els diumenges normals sovint ens enviaven a can
vien fer servir cada any per al pessebre. Ruscalleda i d’aquí moltes vegades al Casal parro-
A l’hort hi regnava molt ordre i una gran regulari- quial, on hi havia sessió de cinema. Els pares amb
tat, amb un sistema de rec a manta que funciona- el dos cavalls inevitable (GE 11201 i GE 34057)
va molt bé i que permetia anar conduint l’aigua per ens passaven a recollir just a l’hora que acabava
les diverses regues amb un cop de tràmec que el cinema, enfilàvem el camí de Girona i ja negra
anava tancant les regues que ja havien rebut prou nit i mig endormiscats assistíem impertorbables al
aigua. A l’hort s’hi distribuïen diversos fruiters que res del rosari que inevitablement els pares plante-
sempre van cridar més l’atenció a algun dels meus javen només de sortir. Arribats a Girona i després
germans que a mi. de sopar una mica, cap al llit falta gent. L’endemà
En aquesta casa hi vaig viure unes setmanes, hi era dilluns, s’havia de matinar, i havíem d’anar a
vaig anar durant una colla d’anys molts diumenges escola.
i hi he celebrat molts Nadals i molts Caps d’Any El nostre radi d’acció a Cassà era doncs molt li-
que ara ja estan definitivament amagats al refugi mitat. Recordo haver anat al carrer de Marina a
de la memòria, amb tants refugis com parents i la casa dels Oller només una vegada, a veure la
cosins acudíem a aquelles celebracions. besàvia Joana. La plaça de la Coma i el passeig
Per assegurar l’ordre de les celebracions l’àvia Vilaret eren una referència abstracta, La Salle era
Angèle tenia establert que els de Girona, els Na- l’escola on havien anat a estudi el pare i els oncles
dal-Farreras, havíem de fer el dinar de Nadal a abans d’anar als “Fossos” de Figueres i puc asse-
Girona; fins a la meitat dels oncles havien de fer gurar que mai, mai, no havíem anat de petits, ni de
el mateix en d’altres indrets amb les respectives més grans, a la fàbrica primer al carrer de Marina i
famílies. Els que no havien dinat a can Nadal per més endavant al polígon el Trust.
Nadal els hi tocava el dia de Cap d’Any, que en Quan finalment can Nadal es va cedir a l’Ajunta-
el nostre cas era obligat perquè era el sant del ment es tancava una etapa de la nostra adoles-
nostre pare; sant Manel es celebrava a Girona la cència i l’únic lligam remot amb Cassà, cosins a
nit de Cap d’Any i a Cassà a can Nadal a l’hora de part, era la fàbrica Oller, un perfum que impreg-
dinar del dia 1 de gener. nava l’atmosfera de suro bullit, i el convenciment
Però tant els que els hi havia tocat dinar a Cassà que aquella activitat econòmica havia estat impor-
com els que no, el dia de Nadal desfilàvem a partir tant per a la família però mai no hi havia volgut
de mitja tarda i anàvem entrant a la sala de re- involucrar emocionalment la llarga cua de nets.
bre on els grans prenien cafè i on tota la cosinada Al cap d’un temps de tancar el calaix de la casa
s’acostava a la baba Angèle i a l’avi (aquest no familiar es tancava també fins a un cert punt el
tant), li fèiem un petó i paràvem la mà per rebre calaix de la fàbrica quan el grup portuguès Amorim
l’obsequi del Père Noël. “Père Noël, Père Noël” va comprar-la per integrar-la en el seu gran grup
era la cantarella de tots els cosins i cosines fins surotaper. La majoria dels descendents Oller (els
arribar el nostre torn davant de l’àvia. Moltes ve- descendents de la baba Angèle, de l’oncle Lluís
gades l’avi s’havia tancat amb algun dels seus fills i de la tia Elena; la tia Yvonne no tenia descen-
al despatx i deixava que fos l’àvia la que portés la dència i havia dedicat el seu capital a la cava del
veu cantant de la festa. xampany Edouard Bésserat) van vendre les seves
El dinar del dia de Cap d’Any era un esclat de so- accions. El pare, però, en un gest sentimental, i
lemnitat; un parament de taula amb cristalleria, algun germà més no van vendre; i malgrat la seva
coberteria de plata, vins i xampanys, embotits posició de socis minoritaris els Amorim van voler
afrancesats, cap de porc, la corresponent pularda. que el meu germà número 8, en Jaume, en fos el
Els coberts tenien una mena de suport de nacre o president. I així fins ara. Podem dir que no sent ja
de marfil i a la taula hi havia sempre mantega en gaire nostra sentim la fàbrica més a prop que mai.
abundància enroscada en boles buides i amb les Des de la nostra infantesa ha quedat fixat per
estries de l’estri amb el qual s’havien extret les sempre un gest ritual: en el moment d’obrir una
boles de la massa de mantega originària. El grèvol ampolla de xampany i abans de començar a ser-