Page 27 - Conferencies de l'Arxiu 2

PATRIMONI VISCUT, MEMÒRIA RECUPERADA. CAN NADAL, DEL PRIVAT AL PÚBLIC 27

Angèle Oller Viader i Joaquim Nadal Vilallonga, a la sala de rebre, amb l’arbre de Nadal al fons. Font: Arxiu família
Ruscalleda-Nadal.

darrere de la casa amb dos cedres esplendoro- decorades, tot d’un to verdós i d’un ambient flo-
sos. A la banda del carrer una tanca separava en ral, amb un aire més femení que el despatx, i un
alçada la finca i aprofitant el mur de tancament hi empaperat de la paret amb detalls decoratius de
havia un gran dipòsit d’aigua que es feia servir per les mateixes característiques que les cortines.
regar l’hort i que havia esdevingut una immensa El vestíbul de la casa era un espai ampli, un dis-
peixera. La resta del jardí era sobretot un espai tribuïdor que passades les dues habitacions que
perimetral de la casa dominat per l’entrada prin- he comentat agafava encara més dimensió per en-
cipal, on s’arribava per una petita pujada des de cabir l’escala que pujava als pisos superiors i per
la porta d’entrada; una mena de porxo, un cobert obrir-se a les dues portes que donaven entrada al
rectangular enquadrat per columnes que aguanta- menjador. Dessota l’escala hi havia un espai més
ven una terrassa d’una de les habitacions del pis ampli que donava a una porta lateral de la casa,
superior, feia com de cancell exterior de la casa a la cuina, al quarto de bany, i a una escala que
amb una porta ferrenya de fusta. Després d’un menava a un soterrani amb funcions de carbonera,
cancell interior una porta amb vitralls, sempre tan- rebost i la caldera de la calefacció. En aquesta part
cada, era l’entrada efectiva a la casa on entràvem hi havia també crec recordar el safareig. Al fons
després de tocar el timbre. del vestíbul s’obria una altra habitació o tribuna
A la dreta de la porta hi havia el despatx de l’avi. que feia les funcions de cosidor.
Algun quadre, una taula de treball i alguns mobles Ja he explicat de forma ràpida com era el men-
amb llibres, plànols, escriptures, i no sé si m’ho jador però m’he deixat que una porta corredissa
imagino ara o si de veritat el record m’hi porta, en tancava el menjador per la banda de migdia que
algun dels racons del despatx em sembla com si donava a una galeria molt lluminosa, amb mobles
hi hagués una caixa forta encastada a la paret. A estiuencs o de terrassa, amb unes escales que
l’esquerra de la porta d’entrada hi havia una sala també donaven al jardí i amb un aire com d’hiver-
de rebre, una sala d’estar, separada del menjador, nacle amb una estructura lleugera i molts vidres.
amb un tresillo, sofàs, tamborets, cortines molt