Page 22 - Conferencies de l'Arxiu 2

22

cine del Passeig, aquesta zona deixa de ser un
espai d’esbarjo i es concentra l’oci a la plaça de
la Coma. Anar al cine sempre havia estat una dis-
tracció senzilla per a gent senzilla, sense gaires
més pretensions que passar l’estona o gaudir del
nivell artístic d’una pel·lícula. Anar al cine a Cassà
era, també, una manera de fer poble, de trobar les
teves veïnes i veïns i compartir-hi una bona esto-
na: tres o quatre hores –aleshores els programes
eren dobles–, per un preu mòdic. És fàcil culpar
els preus de les entrades de la baixa assistència
del públic a les sales, estic d’acord que pagar 7
o 8 euros per una entrada no és car: és caríssim!
Però algú pot assegurar que si fos més reduïda
es recuperarien les altíssimes xifres d’especta-
dors de la dècada dels 70? Qui pot assegurar que
la gent tornaria cada setmana a gaudir del setè
art en pantalla gran, o bé continuaria alternant-ho
amb les diverses, gairebé interminables, possibili-
tats d’oci que la nostra societat ofereix dia a dia?
Recuperar el cine a Cassà i a totes les poblacions
del país vol dir tornar a apostar per unes formes
de vida més senzilles, menys consumistes, més
respectuoses amb el medi ambient, cada cop més
degradat i en un moment de plena crisi climàtica. América, América és l´inici del cineclubisme a Cassà, enca-
Deixar de banda el cotxe, contaminant i car de ra vigent. Font: Arxiu Josep Ferrer.
comprar i mantenir; deixar de creure que sortir del
poble és l’única opció per passar-s’ho bé; deixar
de consumir a la recerca d’una felicitat material
efímera i enganyosa, i començar a valorar la sort potser serà el moment de tornar a anar caminant
que tenim de comptar, a diferència dels nostres fins al cine de Cassà un dissabte al vespre o un
avis, amb una eina com internet que permet con- diumenge a la tarda i compartir, amb sana humili-
nectar-nos a qualsevol part del món. Quan en tat i bona predisposició, una pel·lícula amb la gent
siguem conscients, quan en siguem sensibles, del nostre poble.