Page 17 - Conferencies de l'Arxiu 2

LA MÀGIA DEL MÓN ALS CINEMES DE CASSÀ 17

En totes les sales es feia mitja part entre pel·lícu- el diumenge), dues al Casal i dues a les Escoles.
la i pel·lícula. Els espectadors solien anar al bar: Impossible veure-les totes. Calia triar el programa
els deliciosos triangles de cabell d’àngel de can preferit per part de cadascú.
Cristià al Centru, les ensaïmades de can Vila al
Casal i la beguda refrescant marca Iris així com 4. JOSEP MESTRAS, UN REFERENT DEL
les gracioses de can Batallé eren les aportacions CINE DE CASSÀ, I DE MÉS ENLLÀ
locals en uns espais en els quals s’hi compraven
paquets de crispetes, de blat de moro (ara en En una sala hi treballaven: el taquiller, el porter,
diuen “kikos”), regalèssia negra i vermella, sidral l’acomodador (proveït de l’obligada llanterna) i
i alguns altres productes. Ben proveïts de menjar almenys un maquinista i el seu ajudant. Quantes
(sic), els espectadors tornaven a la taquilla amb el persones del nostre poble s’han tret un petit sou
tiquet de “salida” que se’ls havia ofert per evitar per la seva feina i han passat una bona pila d’ho-
tornar a pagar l’entrada, i consumien les llamina- res en els cines locals! És clar que en alguns ca-
dures, en aquells temps també en deien porque- sos, com els dels petits, la gestió anava a càrrec
ries, dintre la sala, en el cas del Casal i les Esco- de pares i mares desitjosos d’oferir un espai d’es-
les. barjo els diumenges a la tarda per als seus fills. En
tot cas, hi ha un nom a destacar enmig de tanta
Quan el cine de la Coma i el del Passeig van co- gent vinculada al setè art a la nostra població: el
mençar a programar per separat, cada empresa de Josep Mestras i Sors.
disposava de distribuïdores en exclusiva. En el
cas dels anys 70, per exemple, el primer comp- La seva importància va més enllà del nostre po-
tava amb els catàlegs de Cinema International ble: Mestras va crear una patent, el Mestras-
Corporation, distribuïdores d’algunes de les més cope, un objectiu de cinemascop més senzill
importants majors de Hollywood: Paramount, Me- però prou eficient, molt útil per a tants cines
tro Goldwyn Mayer i Universal; altres cases de de poble mancats dels recursos necessaris per
pel·lícules, la majoria amb seu a Barcelona, eren comprar els objectius originals. Recordem que el
DIASA, Izaro Films, Rey Soria Films, CEPICSA... cinemascop permetia una projecció més allarga-
El segon treballava sobretot amb Warner i CB da i menys quadrada del format de la pel·lícula,
Fims, distribuïdora creada per Casimiro Bori i que una estratègia comercial i tecnològica que els
comptava amb el catàleg de United Artists, una nord-americans inventaren per fer front a la com-
altra gran productora americana; altres cases eren petència creixent de la televisió, aleshores pre-
Manuel Salvador, Incine... sent en moltes llars dels EUA i que trigaria, enca-
ra, uns anys a arribar a Catalunya. El cinemascop
El cinema era un espectacle tan popular, tan mas- és una clara mostra del magnífic espectacle que
siu, que a vegades calia comprar l’entrada diumen- és el cine vist en pantalla gran, en oposició als
ge al matí per poder assegurar-se un seient a la aparells més petits de la televisió o l’ordinador.
tarda. Les cues formades davant les taquilles eren Però la projecció d’una pel·lícula en cinemascop
considerables: el meu pare, qui ja amb nou anys només era possible si es disposava d’aquest ob-
repartia programes de mà casa per casa i més tard jectiu, i a mitjan anys 50 cada cop més estrenes
es dedicà a gestionar els cines de la Coma i el del eren en aquest format, a les cabines hi havia dos
Casal, recorda haver vist cues d’un costat a l’altre projectors i, en conseqüència, es necessitaven
del passeig Vilaret, davant del Victoria. Quan par- dos objectius per sala. El cine del Passeig va ser
les amb la gent que hi anava setmana rere setmana el primer de Cassà a oferir aquesta innovació,
coincideixen en el fet que era una forma barata de per aquesta raó, durant un temps la seva pro-
passar l’estona, de no tenir fred a l’hivern –la majo- gramació no coincidia amb el de la Coma, que
ria de les llars cassanenques no disposaven de ca- encara no havia actualitzat les seves màquines.
lefacció, a diferència dels cines–, i, en una situació Josep Mestras va vendre milers d’objectius de
de forta repressió i de tancament del país davant la seva patent a tot l’Estat i fins i tot a països
la comunitat internacional, un lloc a on evadir-se de com Cuba, majoritàriament a cinemes de pobles
la grisor existent. El seu període més esplendorós petits. Als anys 70 i 80 hi tornaria amb la gestió
arriba fins a finals de la dècada dels 70: aleshores de sales com la de la Coma i a llocs com la Bis-
a Cassà es projectaven deu pel·lícules en un únic bal, Llagostera, Celrà..., a més de ser un dels
cap de setmana: dues a la Coma, quatre al Pas- pioners del cinema a l’aire lliure a l’estiu a través
seig (durant uns anys dues el dissabte i dues altres de l’empresa Quimeta Castañer.