Page 13 - Conferencies de l'Arxiu 2

LA MÀGIA DEL MÓN ALS CINEMES DE CASSÀ 13

El cinema Kursaal al passeig Vilaret, el primer cine sonor de Cassà. Font: AMCS, Arxiud’Imatges. Col·lecció Joan Maymí
i Coloreu. Ed. Guilera.

Moderno: Després d’haver funcionat de manera va dirigit a la mainada cassanenca, on podien en-
intermitent, aquesta sala passa a ser la més im- trar amb l’assistència que els donaven a les clas-
portant de Cassà fins a la Guerra Civil gràcies a la ses de doctrina. El 1936, quan esclata el conflicte
bona feina del seu empresari, Josep Taché. Era el bèl·lic, és col·lectivitzat.
local de les grans estrenes del moment, com Ben- Els programes són formats per dos llargmetratges,
Hur o La hermana San Sulpicio. un curt còmic, molt de tant en tant un d’animació
Catalunya: Sala situada a la baixada de Mossèn –aleshores un gènere cinematogràfic poc relle-
Cinto Verdaguer, havia estat anteriorment la seu vant–, i un noticiari. Per fer-nos-en una idea, en la
del reputat Orfeó Catalunya. L’any 1922 el rector inauguració del Kursaal l’11 d’octubre de 1929, es
del poble, Joaquim Bosch, hi instal·là una cabina van projectar el curtmetratge d’humor La mamá del
de projecció. Va ser un local modest, senzill, lluny Tío Tom, la comèdia distribuïda també per Selecci-
de les grans estrenes del Moderno o dels aven- ons Verdaguer-CINAES El rey de la mermelada, i
ços tecnològics del Kursaal. Per posar un exem- Amorosos delitos, totes elles americanes.
ple, fins al 1934 no va disposar d’un aparell de Em sembla interessant destacar la importància
cine sonor. Va tancar durant la Guerra Civil i es dels noticiaris, aleshores produïts per diferents
va convertir en un magatzem de saques de taps. empreses catalanes com Verdaguer o CINAES,
Encara conserva una part de la seva estructura, un o europees i dels Estats Units. El públic anava al
patrimoni a reivindicar. cine amb la finalitat bàsica de passar l’estona les
Núria: L’antic Lion d’Or va canviar de nom, explo- tardes dels diumenges i altres dies festius, ben
tat ara per la parròquia. El seu primer maquinista cert, però també podia veure l’actualitat social i
va ser l’entranyable “Sixto” Viñas, qui, tal com política com la proclamació de la República el
m’explicava fa vint-i-cinc anys, recordava molt bé 1931. En una època sense televisió ni internet,
com projectava les pel·lícules el dia abans de cada una ràdio encara incipient i uns diaris amb poques
sessió acompanyat de mossèn Gay, i com li feia fotografies i de pobríssima resolució, les pantalles
tallar les escenes en les quals els protagonistes cinematogràfiques eren autèntiques finestres del
es feien un petó o es donaven la mà. El Núria ana- país i de tot el món.