Page 15 - Conferencies de l'Arxiu 2

LA MÀGIA DEL MÓN ALS CINEMES DE CASSÀ 15

La forta repressió feixista no es limità a la no- el públic cassanenc? És curiós constatar com el
menclatura de les sales: en els programes de mà cine de la Coma, que abans del conflicte bèl·lic
que anunciaven les pel·lícules de cada cine, que formava part d’una societat d’idees republicanes,
ja existien a finals dels anys 20 i s’havien conver- ara passa a ser el lloc preferit de gent benestant i
tit en la forma més important de publicitat, era conservadora, mentre que el del Passeig es con-
necessari incloure, fins a principis dels anys 40, verteix en el cine de la gent més senzilla i contrà-
les salutacions corresponents a Franco a més de ria al règim franquista. Per accedir al de la Coma,
la inscripció “Arriba España”. Moltes escenes calia travessar, com ara, el bar del Centre Recre-
eren retallades pel fet de ser considerades im- atiu, el popular Centru. A molts espectadors els
morals, una gran quantitat de pel·lícules no eren molestava que certes persones, des de la taula a
estrenades pel fet de ser americanes –fins que la on seien, els veiessin entrar al cine. No és estrany
guerra no la començaren a guanyar les potènci- que més endavant s’acabés construint un passa-
es democràtiques–, o pels seus continguts gens dís lateral per tal de separar l’entrada del bar.
condescendents amb la ideologia de les autori- El programa de cada diumenge era format per
tats espanyoles. A mitja part de cada sessió la dues pel·lícules: una era anomenada “la bona”, la
gent havia de posar-se dreta i, amb el braç dret d’estrena. L’altra rebia diferents noms: “l’altra”,
enlaire, cantar l’Himne Nacional en direcció a la “el complement”, “l’espanyola” (signe del poc
pantalla, on hi havia una diapositiva del dictador. prestigi i escassa comercialitat del cinema esta-
A partir de 1943, quan l’exèrcit de Hitler comença tal: des dels anys 20, tal com hem vist, el cine de
a perdre batalles tan importants com la de Stalin- Hollywood domina la programació setmanal). En el
grad i s’intueix que la guerra la guanyaran els ali- cas del cine de la Coma, “la bona” era penjada a
ats, es fa obligatòria la projecció del NO-DO (No- la cartellera de l’entrada del passadís per accedir
ticiario Documental) a tots els cinemes. Acaba, al cine, a l’esquerra de l’actual façana, mentre que
doncs, la varietat informativa característica d’uns “l’altra” era penjada a la cartellera de la dreta. El
anys abans dels diferents noticiaris, sigui pel seu NO-DO també era present. La seva projecció va
origen ideològic o geogràfic (nord-americans, ale- ser obligatòria abans de les pel·lícules fins a gener
manys, espanyols...), i s’imposa a la població un de 1976, tot i que es va poder mantenir voluntàri-
únic punt de vista, una unificada manera de veure ament fins al 1981. La seva peculiar sintonia, igual
el món, la de Francisco Franco i el seu règim na- que les repetides imatges del dictador Franco
cional-catòlic. inaugurant embassaments, han quedat gravades
La riquesa i la diversitat de les cartelleres també en diverses generacions. La música del NO-DO
és un record del passat: abans de la guerra, els era de Manuel Parada, compositor de bandes so-
cassanencs tenien unes quantes opcions a escollir nores com la d’Els últims de Filipines.
per anar al cine, ja hem vist que n’hi havia quatre Hi havia una excepció notable: la festa major. Els
fins al 1936, tots ells amb pel·lícules diferents. A dos cines programaven només un títol, no dos,
partir de 1939, però, només hi ha programació es- això sí, complementat amb un curtmetratge còmic
table a dues sales: la de la Coma i la del Passeig, o d’animació i l’inevitable NO-DO. Cada dia de la
i la majoria de vegades fan els mateixos títols. Hi festa es podia veure una pel·lícula diferent: com si
havia un treballador que anava Barraquetes amunt fos ara recordo els pasquins o cartells enganxats
i Barraquetes avall amb els diferents rotlles per a la paret del bar del Centru anunciant les pel·lí-
poder dur a terme les sessions dels diumenges cules de la festa del 77 o 78: Abismo el dissabte
a la tarda. Les pel·lícules venien des de les distri- i diumenge, Lipstick el dilluns, Malizia el dimarts,
buïdores de Barcelona en saques, les quals con- Los 3 días del Cóndor el dimecres i El puente el
tenien els diferents rotlles de cel·luloide; a les ca- dijous, dia festiu en coincidir amb la celebració del
bines de les sales hi havia dos projectors, moltes Corpus. A la festa de Cassà les sessions cinema-
vegades de les marques Ossa o Marín, amb una togràfiques eren unes grans protagonistes, com
forta lluminositat generada per barres de carbons. es pot comprovar.
D’aquesta manera era possible que un local co- La majoria de les sessions eren destinades a un
mencés la projecció una estona abans que l’altre, públic més gran de 14 o de 18 anys. A vegades es
hi havia prou temps per anar canviant els rotlles projectava una pel·lícula d’animació i l’entrada era
corresponents i en ordre cronològic i seqüencial. permesa a tots els públics, però passava poc so-
Si la programació era la mateixa, com es dividia vint: les pel·lícules d’aquest gènere, tan habituals