Page 16 - Conferencies de l'Arxiu 2

16

Façana del cine del Casal Familiar. Fins als anys 90 va ser un lloc d’esbarjo per a la gent del poble, sobretot la mainada.
Font: AMCS, Arxiu d’Imatges. Fons Llumiguia.

en la cartellera actual, aleshores eren escasses, més gran de 18 anys, a dintre no hi hauria ningú, en
gairebé sempre de la casa Disney. aquells moments molta gent del poble freqüentava
A partir de la mort del dictador, s’estrenen un els cinemes de Girona, una forta tendència en aug-
munt de pel·lícules de contingut eròtic i pornogrà- ment els últims anys del segle XX. La seva decisió
fic, prohibides fins aquell moment, i que tenien la va ser... deixar entrar els més grans de 12 anys.
calificació “S” ben visible en el cartell o pasquí. I si la Coma i el Passeig eren els cines dels grans
Era l’època del cine de destape. A la Coma es van també hi havia unes sales destinades a tots els
programar uns quants títols els dijous al vespre: públics: el Casal Familiar i, a partir de 1973, el de
Abortar en Londres, Salón Kitty, Crónica de una l’escola pública, més conegut com a cine de les
violación... La controvertida El último tango en Pa- Escoles, situat a sota del menjador del col·legi, ac-
rís, de Bernardo Bertolucci, també arriba finalment tual Teatre Puig d’Arques. Per dir-ho ràpidament:
al nostre poble, la famosa escena de la mantega la mainada de La Salle (els “hermanos”) anava al
era en boca de tothom. És clar que uns quants Casal, i la de les Escoles, al seu cine. Era la dis-
cassanencs ja l’havien vist en alguna prèvia excur- tracció habitual els diumenges a la tarda, tal com
sió a Perpinyà. passava amb els cines dels grans: dues pel·lícules
La moda d’anar a veure pel·lícules eròtiques va i el NO-DO, d’obligada projecció fos quin fos el
ser efímera, i les sales començarien a tancar per seu públic. És clar que el públic no sentia cap im-
diferents raons. Una de les últimes pel·lícules va pediment d’aplaudir amb entusiasme l’acabament
ser Danesas del placer, a la Coma: recordo com del reportatge adulador de Franco, en espera de
si fos ara una cua d’adolescents davant la taquilla, la pel·lícula següent, normalment protagonitzada
un diumenge a la tarda, a l´expectativa de poder pels herois de l’època: Tarzan, Maciste, Trinidad,
passar-s’ho bé amb una pel·lícula picant. El taqui- eren noms habituals i coneguts per als nascuts a
ller no sabia què fer: si deixava entrar tan sols els la dècada dels 60.