Page 20 - Conferencies de l'Arxiu 2

20

La mainada comprant llaminadures en el menjador del Col·legi Públic Puig d’Arques a la mitja part d’una funció de cinema.
Font: AMCS, Arxiu d’Imatges. Fons Xifró. Autor: Josep M. Xifró.

anys i mig de 8 i mig”, una sèrie d’actes variats i és destinat a persones i institucions que, com feia
destinats a tots els públics tot jugant amb el nom l’entranyable Domènec, destinen de forma desin-
de l’entitat, extret de la famosa pel·lícula de Federi- teressada el seu temps i els seus esforços a con-
co Fellini: les 8 hores i mitja de cinema, la projecció servar el cinema al seu poble.
d’Otto e mezzo a càrrec del crític i llibreter Guillem
Terribas, una cercavila per diferents racons cas- 6. UN FINAL OBERT
sanencs amb música de Nino Rota, creador de la
seva banda sonora... El 1998 la programació es Arribats en aquest punt, és fàcil concloure que
trasllada al renovat Cine-Teatre Puig d’Arques a el cinema és cosa del passat, un espectacle del
causa de mal estat del sostre del Casal, un es- segle XX que avui, en el millor dels casos, només
pai que avui continua sense funcionar, en espera es gaudeix en l’àmbit domèstic. Podem afirmar
de definir els seus usos futurs. A principis del nou que Edison ha guanyat la partida als Lumière,
segle l’entitat crea la MACCA, Mostra d’Animació les pel·lícules són pensades per ser vistes a les
i Curtmetratges de Cassà, un dels actes culturals nombroses pantalles al nostre abast: televisió,
referents del poble i un dels pocs festivals o mos- ordinador, tauleta... el mòbil?! Potser tenen raó
tres sobre cinema de les comarques gironines, els qui creuen que anar al cinema ha passat de
que inclou el concurs Correcurts, consistent en la ser un costum conservat pels més nostàlgics –la
realització d’un curtmetratge en 24 hores, de du- gent gran és la protagonista de molts actes cul-
rada limitada i amb la presència d’algun o alguns turals, siguin els que siguin–, mentre que el jo-
elements necessaris per ser valorats i premiats vent, en el millor dels casos, va poc al cine, gens
per un jurat. I si parlem de cine, no està de més es- atret per la clàssica justificació de poder gaudir
mentar que el cineclub va crear el premi Domènec millor d’una pel·lícula en pantalla gran que en una
Torrent i Gelmà, un dels fundadors de l’associació, de petita. I què, si és veritat? Quedar-se a casa
mort de manera sobtada el 2004. Aquest premi i triar, per exemple, un títol de l’enorme catàleg
de Filmin també és un acte cinèfil, i el fas quan