Page 21 - Conferencies de l'Arxiu 2

LA MÀGIA DEL MÓN ALS CINEMES DE CASSÀ 21

vols i a l’hora que et va bé, és més econòmic, tot tipus de productes –és ben atractiu per a un
tens més gèneres per escollir, la varietat de les públic, sobretot familiar, que valora gaudir del dia
propostes és gairebé interminable, pots valorar el a l’aire lliure–. Però també es diversifiquen les
que has vist, escriure un comentari... A més, a la possibilitats de veure cinema a casa: el vídeo en-
gran majoria de pobles del nostre país i dels barris tra amb força a la gran majoria de llars del poble,
de les grans ciutats com Barcelona ja no queda en un principi en tres formats: VHS, Beta i 2000,
cap sala d’exhibició. El debat està estancat en un i s’acaba imposant el primer –per cert, era millor
bucle permanent, com les antigues pel·lícules en el Beta de Sony, però això és una altra història. A
suport 35 mm: no vaig al cine perquè em queda Cassà alguns dels primers videoclubs són a cal
lluny, no obren més cinemes perquè la gent ja el Curt o a Gener Casadevall, dues botigues d’elec-
té a casa; no vaig al cine perquè és massa car, trodomèstics del carrer Major, i és possible allò
no és fàcil abaixar el preu de l’entrada perquè no que poc temps abans semblava impossible: veu-
està garantit que el públic torni a venir de forma re una pel·lícula en un bar sense haver de depen-
assídua i constant. dre dels horaris televisius!, ho saben els clients
Hi ha una cosa clara, evident, i l’expresso amb el del desaparegut Can Gaspar al carrer Ocata, per
màxim respecte per tots els que han fet possi- dir només un exemple, que podien triar quina pe-
ble que el cinema hagi estat un hàbit il·lusionant l·lícula, quina cinta de vídeo preferien. I tot plegat
i engrescador per a tantes persones durant cent sense haver de pagar entrada o abonar només
anys: abans la gent anava al cine perquè no hi el lloguer de la cinta de vídeo, sempre més barat
havia gaire res més a fer els caps de setmana. Un i fàcil de compartir amb qui et sembli. El cinema
habitant de Cassà o de tants altres pobles, el diu- s’escrivia amb un nou guió, sense saber-ne el fi-
menge a la tarda, què podia fer? L’ús del cotxe no nal.
comença a ser massiu fins als anys 60 i 70, amb Als cines els passa una mica com a les botigues:
unes comoditats tan precàries com moltes de les primer desapareixen les més petites i familiars,
carreteres per on circulaven. Agafar el tren, vi- després es concentren en les ciutats o bé en
gent al nostre poble fins al 1969 i plantar-se en un multisales envoltades de supermercats i altres
cine de Girona per gaudir d’una estrena avançada espais d’oci i de restauració, i acaben tancant o
i que no arribaria a la Coma o al Passeig fins, a ve- havent-se d’adaptar, una vegada més, a la inexo-
gades, un any o dos més tard, no era una pràctica rable competència d’internet. La comparació no
generalment estesa. La televisió entra a les cases és fora de lloc: fins fa quaranta anys a tot arreu hi
a finals de la dècada dels 60, però, tal com deia havia empresaris de cinema que es guanyaven la
el genial humorista català Perich, “Televisió Es- vida i que pleguen quan deixen de fer negoci. Tan
panyola és la millor d’Espanya”, no n’hi va haver sols sobreviuen i ofereixen una programació regu-
cap altra fins als anys 80, amb l’aparició de TV3 i lar les sales municipals, com a Torroella o Ripoll,
alguns canals privats –tot i que no em puc estar o les gestionades per entitats, com a Camprodon
de destacar dos excel·lents programes de l’UHF, i Vila-rodona. En altres poblacions, com la nos-
aquell canal que emetia poques hores al dia: Re- tra, associacions sense ànim de lucre com el Ci-
vista de Cine i La Clave, una mena de cineclub neclub Vuitimig ofereix una programació que, en
televisiu en el qual es veia una pel·lícula seguida part, substitueix l’antiga programació setmanal,
d’un debat entre diferents especialistes, moderat tot i que amb una freqüència menor i amb una res-
pel gran José Luis Balbín. Videojocs, internet... posta del públic generalment més baixa, excepte
encara trigarien a arribar. en les sessions de l’estiu a la plaça de la Coma,
Els anys 80 és quan comencen a tancar molts que a vegades apleguen 400 i 500 persones. Ara
cinemes, tant als pobles com al barris de ciutats resulta que hi ha més espectadors a l’estiu que a
com Barcelona. Es diversifiquen les possibilitats l’hivern, qui ho havia de dir...
d’oci i puja el nivell de vida: a més del que hem Què cal fer, en conseqüència? Donar-ho tot per
escrit, es popularitza el fet d’anar a esquiar –pre- perdut és poc estimulant i excessivament arris-
cisament en la temporada més important per a cat, tinguem en compte que vivim en una societat
la taquilla cinematogràfica com és l’hivern–; es inestable i canviant en la qual, com diuen els més
revitalitzen les festes majors amb l’augment de grans, tot torna, encara que no ens ho sembli. El
propostes al carrer obertes a tothom –en les cinema havia tingut una forta rellevància en la vida
quals el cinema hi havia tingut una presència des- dels cassanencs i en la configuració del nostre
tacada–; apareixen fires a tot arreu dedicades a poble, fins i tot a àmbit urbanístic: quan tanca el