Page 19 - Conferencies de l'Arxiu 2

LA MÀGIA DEL MÓN ALS CINEMES DE CASSÀ 19

moltes vegades per als socis de l’entitat, o els europees. És cert que la considerable afluència
dissabtes al Casal. En va ser precursor en Josep habitual de 200 persones per sessió va minvar
Mestras? És un punt per ser aclarit. un cop mort el dictador el 1975. Però la funció
formativa i divulgativa dels cineclubistes és un fet

5. EL CINECLUBISME, UNA ALTERNATIVA que mai agrairem prou tots aquells que creiem en
ABANS I ARA el cinema com una eina cultural més enllà de la
seva missió d’entreteniment. La llista seria llarga:
Els cineclubs surten a la dècada dels 60, en un les pel·lícules són en versió orginal subtitulada
moment en què la societat civil catalana intenta (una novetat a l’Espanya franquista), es donen a
recuperar la identitat cultural, tan perseguida i conèixer directors com Ingmar Bergman o Pier
odiada pel franquisme. A Catalunya un grup d’em- Paolo Pasolini, es recuperen clàssics injustament
presaris, entre els quals Joan Baptista Cendrós, oblidats com Buster Keaton o Humphrey Bogart,
crea Òmnium Cultural, un referent, encara avui es projecten títols provinents de filmografies poc
dia, en la defensa de la llengua i la cultura cata- comercials i desconegudes dels països comunis-
lanes. A Cassà la Colla Excursionista canalitza tes de l’Europa de l’Est (com la polèmica Cuerno
aquestes iniciatives, ofereix xerrades sobre histò- de cabra), alguns directors aleshores principiants
ria, excursions per conèixer el nostre entorn i crea com Vicente Aranda venen a Cassà a presentar
els Premis Literaris, uns dels més antics de les les seves pel·lícules com Fata Morgana... Una
comarques gironines. vegada més, el cinema i la cultura al servei de la
En el Cinema Club o Cinema Fòrum, com també transformació de la societat, un nou horitzó a rei-
era anomenat aleshores, hi solia haver un col·loqui vindicar i a impulsar.
complementari de la pel·lícula presentat per espe- Potser el buit deixat per la mort de l’entranyable
cialistes en el setè art com Miquel Porter i Moix, Joaquim Cateura, capdavanter de l’última etapa
Josep Maria López-Llaví o Antoni Kirchner. La seva del cineclub de la Colla, va ser un impuls a tenir
presència no era gaire ben vista per les autoritats en compte perquè el 1988 un grup de jovent del
del règim, receloses de l’organització d’actes pú- poble fundéssim el Cineclub Vuitimig, quan enca-
blics sense la seva tutela. Per això els guions de la ra a Girona no hi havia un espai alternatiu com el
pel·lícula i del comentarista havien de ser aprovats Cinema Estudi Truffaut. La primera sessió va tenir
prèviament pel Ministerio de Información y Turis- lloc el 6 de maig al Casal amb la projecció d’El ma-
mo de Girona. A més, a cada sessió hi havia una quinista de la General, el gran clàssic del cine no
parella de la Guàrdia Civil, moltes vegades vestits parlat acompanyat al piano pel músic Ferran Martí-
de paisà, per intentar controlar tot el que s’hi deia. nez, en clar homenatge a una forma de gaudir del
Les sessions eren mensuals i al cine del Passeig. setè art desapareguda des de la dècada dels 30;
La primera pel·lícula va ser América, América, un curtmetratge i un altre títol immens, immortal:
d’Elia Kazan, el 2 de juny de 1965, a 2/4 de 10 del La noche del cazador, dirigida per Charles Laugh-
vespre, el preu de l’entrada era de 25 pessetes. ton. Era un moment delicadíssim per als cinemes
La segona, El ingenuo salvaje, de Lindsay Ander- de poble, moltes poblacions se’n quedaven sen-
son, el dimecres 7 de juliol, presentada per Miquel se i Cassà no trigaria a ser una excepció: el cine
Porter, crític de la revista Destino. El 1977 es va del Passeig tanca a finals dels anys 70, més tard
celebrar la sessió número 100, amb un recull de tí- vindria el de les Escoles i, a mitjan els 90, el de
tols projectats que anaven des dels inicis del cine- la Coma. Només quedarà el del Casal Familiar,
ma a l’aparició del sonor. El mateix crític tancaria gestionat per la nova entitat, amb una programa-
aquesta etapa del cineclub de la Colla a principis ció de pel·lícules en versió original subtitulada dos
dels 80 amb la presentació de L’home elefant, de divendres de cada mes a l’hivern, el cinema de la
David Lynch, una de les primeres pel·lícules en mainada els diumenges i ben aviat també els dis-
versió original subtitulades en català. Encara re- sabtes a la tarda i la recuperació de les sessions
cordo el mestre Porter recomanant veure el cine- a l’aire lliure, en un principi a la plaça de l’església
ma en VO i amb subtítols en la llengua pròpia de amb un projector en 16 mm i més tard a la plaça de
Catalunya, una necessitat encara no aconseguida la Coma, una activitat que va suposar un autèntic
en l’actualitat. revulsiu per animar les avorrides nits d’estiu cas-
Seria injust valorar el cineclubisme de l’època sanenques, mancades d’oferta cultural fins aquell
des d’una perspectiva única de rebuig al govern moment. A finals de 1996 el cineclub celebra el
espanyol, en contraposició a les democràcies seu aniversari preferit, irrepetible, sota el lema “8