Page 23 - Conferencies de l'Arxiu 2
P. 23

23





            3.  PATRIMONI  VISCUT,  MEMÒRIA  RECUPERADA.  CAN
            NADAL, DEL PRIVAT AL PÚBLIC                          1

            Joaquim Nadal i Farreras


















            Aviat farà trenta anys que can Nadal és la seu de   van tenir la fàbrica a Girona, a la carretera de Bar-
            l’Ajuntament de Cassà de la Selva i trenta-cinc   celona, a l’edifici que més tard seria l’escola de
            (1984) des que els germans Nadal Oller van cedir   les Carmelites, avui més conegudes com les Ve-
            la casa a l’Ajuntament de Cassà amb la condició   drunes.
            que es dediqués al servei públic. En el tracte s’hi   El meu avi Joaquim Nadal i Vilallonga (1888-1977)
            afegia el terreny de l’hort, que es venia a l’Ajunta-  havia adquirit a l’empresa familiar els coneixe-
            ment pel preu de vuit milions de pessetes.       ments de la fabricació de taps i un nas molt espe-
            La casa es va pensar i es va construir per desti-  cial i l’agudesa necessària per ser un molt experi-
            nar-la a residència familiar d’una de les nissagues   mentat comprador de suro en brut destinat a la
            taperes de Cassà de la Selva, els Nadal. Manel   seva transformació a la fàbrica.
            Nadal Carbó (1854-1938), el meu besavi, va ad-   L’any 1918 el meu avi Joaquim Nadal Vilallonga
            quirir el terreny l’any 1904 i l’any 1906 hi va edifi-  es va casar amb Àngela Oller Viader (1892-1993),
            car aquest immoble de segell modernista –eclèc-  filla de Francisco Oller Martinell i de Joana Viader
            tic, diuen alguns autors– amb un gran jardí i un hort   Fullà. L’àvia Angèle havia nascut a la casa pairal
            annex i edificacions auxiliars que complementaven   dels seus avis materns, el mas Viader de Besca-
            el conjunt residencial d’una superfície considera-  nó, però era de formació francesa i va viure i créi-
            ble.                                             xer a Reims fins que el seu pare, Francisco Oller
            Hi ha més incògnites que certeses al voltant     Martinell, al final de la Primera Guerra Mundial, li
            d’aquest edifici i encara a hores d’ara desconei-  va encarregar que anés a fer-se càrrec de la fàbri-
            xem qui en va ser l’autor, si bé tot sembla que va   ca de Cassà.
            ser un arquitecte de Barcelona.                  Un cop casats, passat un temps, l’àvia Angèle va
            Una descripció recent i parlant ja del nou ajunta-  cedir la direcció de la fàbrica de Cassà al seu ma-
            ment afirma que la casa “destaca per la riquesa   rit, Joaquim Nadal, que d’aquesta manera integra-
            ornamental de les seves façanes i pels elements   va dues nissagues sureres i taperes, els Nadal i
            decoratius interiors. Volem destacar els vitralls   els Oller, i tancava la seva empresa paterna per
            modernistes, l’enteixinat de guix del sostre de la   dedicar-se de ple a l’empresa del seu sogre i en
            sala de plens i la barana de forja de l’escala”. I jo   un cert sentit de la seva dona i els seus cunyats:
            hi afegiria l’estucat de l’escala de textura brillant i   Lluís, Helène i Yvonne Oller. Amb un punt d’ironia
            d’un color rosat de marbre.                      repetien sovint “Oler” avec deux “l”.
            Els Nadal havien dedicat la seva activitat a la fabri-  El matrimoni Nadal-Oller va viure entre 1918 i
            cació de taps de suro per a vi i durant un temps   1940 a la casa que els Oller tenien al carrer de








            1.    Aquest text és fruit de la conferència que va tenir lloc a can Trinxeria de Cassà de la Selva el dissabte 27 d’octubre de 2018.
   18   19   20   21   22   23   24   25   26   27   28