Page 25 - Conferencies de l'Arxiu 2
P. 25

PATRIMONI VISCUT, MEMÒRIA RECUPERADA. CAN NADAL, DEL PRIVAT AL PÚBLIC  25











































            Al jardí de la casa de Francisco Oller i de Joana Viader   Maria Àngela Nadal Oller amb els bessons Jordi i Lluís, a
            al carrer de Marina. Els germans Josep Maria, Francisco,   la sortida posterior de can Nadal. Font: Arxiu família Nadal.
            Conxita, Manel, Narcís, Jordi i Lluís Nadal Oller. Falta la
            Maria Àngela, que va néixer l’any 1932. Els bessons havien
            nascut l’any 1929. La fotografia ha de correspondre als pri-
            mers anys trenta. Font: Arxiu família Nadal.


            l’any 1948 a Girona, a la casa familiar. L’any 1954   A can Nadal l’any 1954 hi vivien els avis Nadal
            tenia sis anys. El meu pediatre des que vaig néi-  Oller, la Rosita, una minyona de tota la vida que
            xer va ser el doctor Pompeio Pascual i Carbó,    dominava i conduïa amb fermesa la cuina i els es-
            que acabava de tornar de l’exili que havia passat   pais de les feines auxiliars domèstiques, i la filla
            a Xile. Durant tota la meva infantesa i la primera   petita dels avis, la tia Maria Àngela.
            adolescència no vaig ser mai conscient que abans   Recordo vagament els sopars al menjador tots
            del seu retorn de Xile el Dr. Pascual havia estat   quatre i els intents reiterats dels grans de fer-me
            regidor de l’Ajuntament de Girona, president del   prendre la píndola del medicament que m’havien
            GEiEG i impulsor de la revista Víctors.          prescrit; tenia molt mal gust i jo tenia una capacitat
            Va ser el doctor Pascual que em va diagnosticar   d’empassar més aviat justeta i encara no havia de-
            unes palpitacions que puc acreditar amb unes     senvolupat cap de les habilitats que quan m’he fet
            analítiques que encara guardo, prescrites pel Dr.   més gran he anat enginyant-me per fer empassa-
            Pascual i fetes pel Laboratorio Folch de la Rambla   dor un objecte estrany. La majoria de les vegades
            de Girona. La primera analítica va ser del 24 de   tractaven de dissimular la píndola a la sopa, però
            març de 1954 i la segona va ser del 6 d’abril del   el paladar té una sensibilitat molt fina que acaba
            mateix any; en totes dues el que es volia mesurar   localitzant amb gran facilitat els cossos estranys
            era la “velocidad de sedimentación globular”. Ar-  enmig d’una massa líquida; si no era gens difícil
            ran del diagnòstic de les palpitacions em van re-  de trobar quan n’hi havia els grumolls, encara ho
            comanar una estada fora de casa en un lloc tran-  era menys la identificació d’un objecte sòlid menut
            quil, un clima una mica diferent, i amb una vida de   impropi de la sopa.
            repòs absolut. Els meus pares van decidir, doncs,   Sigui com sigui, si ens atenem a les dates extre-
            enviar-me a Cassà de la Selva a casa dels avis.  mes de les dues analítiques puc deduir que vaig
   20   21   22   23   24   25   26   27   28   29   30