Page 26 - Conferencies de l'Arxiu 2

26

Lluís i Jordi Nadal Oller, davant d’un dels dos cedres del jardí i amb la caseta auxiliar al fons. Font: Arxiu família Nadal.

viure a Cassà entre dues setmanes i un mes a teradament en les meves observacions exteriors
finals de març i principis d’abril de 1954. de la casa i de la mateixa manera mai no em vaig
D’aquella estada recordo nítidament el menjador, aventurar a explorar les golfes.
la llar de foc encesa i els avis asseguts davant del L’estada de l’any 1954 es complementa amb les
foc en dues butaques d’orelles on llegien els di- reiterades visites que cada diumenge fèiem a Cas-
aris i comentaven la jornada. Però havent sopat, sà amb els pares. El nostre pare tenia ganes de
com que jo era petit, em tocava anar de seguida veure els seus pares, de parlar amb el seu pare de
a dormir i no puc pas dir que m’hagi quedat cap negocis i de veure la seva mare, que amb la meva
record de la meva tradicional i reconeguda tafa- mare i algunes ties passaven la tarda del diumen-
neria que de més gran he desenvolupat intensa- ge xerrant i comentant la setmana i els detalls de
ment. l’evolució de les respectives famílies.
La taula sempre ben parada, la galeria tancada a Les anades a Cassà, cada any amb un germà
les nits per protegir el menjador del fred, un entei- més, començaven de seguida havent dinat, i un
xinat notable que encara es manté i uns mobles cop passada la recta de Llambilles i arribant a l’úl-
foscos i sòlids que complementaven un menjador tim repetjó de la carretera jugàvem a saber qui era
amb tot el mobiliari corresponent i el bufet on es el primer que cantava que havia vist el campanar
guardava el parament de la taula. de Cassà. Un cop a Cassà fèiem sempre el ma-
El règim de vida fixava unes normes rigoroses i teix recorregut fins a baixar cap a casa els avis pel
durant el dia no es podia pujar al pis de dalt, on hi carrer Ample després de donar la volta a la plaça
havia les habitacions i que no recordo gens per- de l’Església.
què, tímid com era, mai no vaig explorar més enllà Fetes les salutacions de rigor, sempre molt com-
de l’habitació on jo dormia. Mai no vaig veure les plimentoses, la canalla ens n’anàvem a jugar al
altres habitacions i mai no vaig pujar a les petites jardí i a l’hort. Era tot un món. El jardí era un espai
terrasses de la torre que després he observat rei- ombrívol amb arbres potents i coronat a la part del