Page 12 - Conferencies de l'Arxiu 2

12

en català “tendim a veure com més concebem l’ex- Els programes de l’època consistien en pel·lícu-
periència com un tot passat o futur. Tendim a mirar les –també en deien cintes– de poca durada cada
com més la vivim dins d’un present en curs. No és una, no és estrany que en projectessin deu títols a
un criteri gaire diferent del que regeix l’ús, en frases cada sessió i una sessió durés una hora. No trobo
semblants, de to see i to watch o voir i regarder”. correcte afirmar, com es creu de forma popular i
La història, com la llengua, és una complexa narra- generalitzada, que el cinema en els seus inicis era
ció ordenada i verídica dels esdeveniments relatius exclusivament en blanc i negre: és sabut que hi
a una persona o a un objecte, una exposició siste- havia pel·lícules en color o en colors, acolorides,
màtica dels esdeveniments que afecten un poble. això sí, de forma manual, com el famós Viatge a la
La visió de qui l’explica es fa a través de la seva lluna de Georges Méliès. També és erroni, al meu
mirada creada pel nostre passat i modulada per entendre, pensar que les sessions eren mudes:
l’anàlisi immediata del nostre present. si de cas, no eren dialogades, no existia encara
la tècnica del sonor, però era habitual acompa-
1. ELS PRIMERS CINES nyar la projecció amb música en directe o a través
d’aparells de l’època com el gramòfon. Normal-
Tal com llegim al setmanari de Palafrugell La Crò- ment hi havia un pianista a la sala, i en ocasions
nica del 31 de gener de 1908, el primer cinema de especials, es comptava amb un quintet de música
Cassà es va inaugurar el 18 de gener del mateix i, en algun cas, fins i tot amb l’orquestra local La
any i va ser al teatre del Círculo Recreativo, actu- Selvatana. En els primers temps sabem de l’exis-
al Sala Centre Recreatiu. Era gestionat per Ignasi tència d’explicadors a les sales que comentaven
Aguilera Balanzó, de Barcelona, i sabem que el en veu alta les imatges vistes a la pantalla. Als
projector funcionava amb acetilè i oxigen, encara ulls actuals, el cine ja devia ser un espectacle en
no hi havia electricitat a Cassà. molts sentits.
Una setmana després obre les portes el Lion d’Or,
un edifici situat al carrer Ample, cantonada Baixa-
da Reverend Bosch, i que durant molts anys va 2. CINC CINEMES A CASSÀ
ser conegut com el Casal Familiar. Hi cabien 350 Als anys 20 el cinema és un espectacle popular
espectadors i era gestionat per Feliu Boet i Emili a tot el món. Hollywood ja és un gran productor
Puell, de Sant Feliu de Guíxols. de somnis per a una població que busca entre-
Altres pobles gironins com la Bisbal o Calonge ja teniment a bon preu, amb conegudes producto-
tenien sales cinematogràfiques. La seva arribada res com Paramount, Fox o Warner que compten
a Cassà es va fer esperar una mica; en tot cas, amb actrius i actors capaços d’atraure el públic a
com es pot comprovar, va ser contundent: per les sales: l’Star System, tal com el coneixem, era
la Festa Major del mateix any obre les portes el representat per celebrities com Ramon Novarro,
Cinematógrafo Cassanense, més conegut com Louise Brooks o John Gilbert. La contribució de la
cal Limbo, situat al passeig Vilaret. Era propietat publicitat era important, bàsica, per convertir les
del cassanenc Francesc Baus, tenia cabuda per seves pel·lícules al màxim de taquilleres, s’impri-
a 266 persones, i la projecció no venia de darrere meixen cartells i programes de mà setmana rere
de l’espectador sinó de davant, entre ell i la pan- setmana.
talla; una pantalla, per cert, de roba blanca, molt Cassà, amb una població de 5.295 habitants, dis-
senzilla, que filtrava la lluminositat de l’arc voltaic, posa de cinc cinemes el 1929, un cop inaugurat el
i que per evitar molestar el públic el maquinista Kursaal. A més del Limbo, que no trigarà gaire a
la mullava abans de començar la sessió amb una tancar, els altres quatre locals eren:
galleda i un pot, davant la presència de tothom. Kursaal: Situat al passeig Vilaret, era propietat del
Durant molt de temps, molts cassanencs cre- casino Centre Econòmic, una entitat de tendència
ien que el Limbo va ser el primer cine del poble. política conservadora. La seva gestió anava a càr-
L’equivocació és comprensible, lògica: mentre rec de l’empresa CINAES, que tenia més de qua-
que l’Aguilera, que canvià poc temps després el ranta sales a tot Catalunya, entre elles l’Albèniz i
seu nom pel de Moderno, i el Lion d’Or van funcio- el Coliseu Imperial de la ciutat de Girona. Va ser el
nar de forma intermitent a causa de problemes de primer cine sonor del nostre poble, en concret el
seguretat –recordem que a l’època les pel·lícules 3 de juny de 1931 amb la pel·lícula París. El preu
eren inflamables–, el Cassanense va funcionar de de les entrades era 1,25 pessetes a preferència i
forma regular fins a principis dels anys 30. 1 pesseta a general.