Page 9 - Conferencies de l'Arxiu 2

9

Un cicle que aprofundia en la dimensió col·lectiva de l’arquitectura no podia oblidar les escoles, espais
sovint precaris i només excepcionalment dissenyats per a la seva funció, on els cassanencs de diverses
generacions varen passar-hi les hores d’estudi. David Pujol va aprofundir en la trajectòria d’institucions
tan incardinades en la vila com les diverses escoles, els seus mestres, la itinerància per diferents locals,
així com l’obertura de l’escola Vilaret i el desplegament dels col·legis religiosos com la Salle i les monges,
que van marcar generacions de nens i nenes.

La sessió dedicada a la gastronomia i les fondes va ser també un bon exemple de com la recerca acurada
porta a una divulgació dels valors de patrimoni més identitari. Pep Vila ens va presentar una veritable
història gastronòmica i social de les taules de Cassà, des de les menges del castell medieval del segle
XIV als inventaris de les cuines d’època moderna, a través dels inventaris post mortem, passant per la
dieta dels malalts de l’hospital al segle XIX i arribant a les taules de festa i gresca de les festes majors de
fa quatre dies, centrant-se en els menús recuperats de can Filipinus i can Quirze, la fonda on va tenir lloc
la conferència, amb degustació final inclosa.

Totes aquestes aportacions varen culminar en la darrera sessió, en la qual vàrem comptar amb una
lectura de l’escriptor Joan-Lluís Lluís, amb arrels cassanenques, que va activar el ressort de la memòria
dels assistents amb el seu text Me’n recordo dels estius a Cassà de la Selva, publicat al número 303 de
la Revista de Girona. L’emotiva lectura es va completar amb una visita a diferents espais patrimonials de
la vila, que havien tingut el seu protagonisme en les diferents sessions, i es va finalitzar a la Casa de la
Vila, per recordar el que havia estat can Nadal.

El balanç del cicle ha estat molt positiu. Els bons oficis dels historiadors, al costat de les aportacions i
l’interès dels mateixos assistents, varen omplir de vida els records del que avui són unes parets inertes
que serven la memòria d’altres temps i de moltes vides viscudes, a l’ombra d’arquitectures al servei
de la comunitat, que les ha utilitzat i avui les honra plenament integrades en el seu patrimoni particular i
personal.