Page 8 - Conferencies de l'Arxiu 2

8

Estem convençuts dels valors del patrimoni com a lligam identitari de les comunitats, imprescindibles
en la configuració d’un sentiment de pertinença, i aquest cicle cercava posar en valor aquesta funció.
La proposta va convocar els especialistes en cada una de les tipologies, molts dels quals, en una feliç
coincidència gens habitual, tenien estrets lligams amb Cassà. Va ser requisit, també, que cada conferència
es basés en una recerca prèvia en els fons documentals de l’Arxiu, assegurant així la pertinència de les
afirmacions i aprofundint la recerca local sempre tan necessària i estimulant per a tots els ciutadans.

La primera conferència va estar dedicada al món del cinema a Cassà, a càrrec de Josep Ferrer i Serra,
cofundador del Cineclub Vuitimig de Cassà de la Selva el 1988, i autor de diversos treballs sobre el tema.
Si una arquitectura engloba per tipologia, funció, simbolisme i capacitat de generar memòria col·lectiva,
en aquest cas plaent perquè va lligada al lleure, com els valors que cercàvem en plantejar aquest cicle,
aquesta arquitectura és la del cinema. Josep Ferrer, la persona que probablement coneix millor la història
del cinema de Cassà, ens va conduir per l’origen, rivalitats, sociologies i esdeveniments lligats a cada
sala, portant al present el testimoni de tot un món que les noves tecnologies han postergat del nostre
dia a dia, convertint en mítics aquells anys en què cinc sales de projeccions agrupaven els cassanencs
tots els diumenges i festes, per veure el món per un forat i somniar desperts, escapant d’una realitat a
voltes dura i de mal pair.
En la segona sessió vàrem gaudir de la conferència de Joaquim Nadal i Farreras, en qualitat de director
de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i net dels propietaris de can Nadal, avui seu de la
Casa de la Vila. El nivell del conferenciant, al costat de la seva qualitat d’especialista en patrimoni cultural,
i sobretot de membre de la família Nadal, que en el seu dia va fer donació de la casa de Cassà, va
fructificar en una sessió brillant, des de tots els punts de vista. Joaquim Nadal va compartir una memòria
familiar íntima i inèdita com a nen de postguerra que cada diumenge visitava els avis, acompanyat dels
seus pares i germans. Ens va descriure la casa, en tots els seus detalls, els usos de cada peça i els
costums familiars, en part definits per la cultura francesa de l’àvia Angèle. També va aportar suggerents
reflexions sobre els valors del patrimoni, fent referència expressa a la política d’adquisicions i conservació
d’elements patrimonials endegada pel consistori cassanenc. En aquest sentit va valorar molt positivament
l’adquisició i restauració de can Trinxeria, i la recent de can Frigola, per esdevenir nous equipaments
ciutadans.
La següent conferència va resultar també molt interessant, perquè l’historiador Pere Bosch Cuenca
va saber aprofundir en les diverses manifestacions del moviment cooperativista a Cassà, centrant-se
especialment en la fundació, el 1907, del Sindicat Agrícola de Cassà, per part de quinze propietaris rurals
de la vila. El sindicat va arribar a ser en les primeres dècades del segle XX una potent entitat amb funcions
de cooperativa de consum, caixa d’estalvis i previsió i espai de sociabilitat catòlica. Del seu origen i
trajectòria, ben poc es coneixia abans de la recerca objecte d’aquesta conferència.

La sessió del mes de gener va tenir com a objecte la bellesa dels vitralls, que a Cassà compta amb
exemples públics i privats de valor excepcional. La conferència L’art i els vitralls, bellesa pública de
dins cap a fora, a càrrec d’Anna Santolària, Sílvia Cañellas i Núria Gil, tres especialistes en el patrimoni
vitrallístic del país, va presentar els diferents exemples conservats a la vila, alguns dels quals varen poder
ser observats en un recorregut guiat, de gran interès, que va permetre la divulgació i posada en valor
d’aquestes petites meravelles pensades per ennoblir els espais a través de la bellesa.

Enric Bagué, especialista en els locals de lleure i socialització del poble, ens va convidar a un documentat
recorregut pels casinos, societats, cafès i tavernes del Cassà de la primera meitat del segle XX. La
seva recerca documentada i contrastada amb la premsa de l’època i la consulta als arxius va servir per
identificar locals oblidats i reviscolar records i vivències entre els assistents. L’evocació va ser encara
més intensa amb la cloenda que es va fer al Centru, amb la presentació del Descobrim Cassà dedicat a
aquella entitat i el vermut amenitzat amb cançons com a fi de festa.