Page 11 - Conferencies de l'Arxiu 2

11

2. LA MÀGIA DEL MÓN ALS CINEMES DE CASSÀ 1

Josep Ferrer i Serra

Respondre a la pregunta de quina va ser la pri- calia pagar el preu de l’entrada i amb l’assistèn-
mera pel·lícula projectada a Cassà és complicat cia, només, de trenta-tres espectadors, dos d’ells
per diverses raons, no només relacionades amb periodistes. Però el públic en sortí entusiasmat
la manca de documents o de fonts existents: con- de veure “fotografies animades” (aquest és el
siderem “la primera pel·lícula” una pel·lícula vista significat de les dues paraules gregues que for-
en una barraca de fira o en una sala de teatre pre- men part del nom “cinematògraf”) i tot seguit el
parada per acollir el nou invent? Si es tracta d’una nou espectacle s’escampà a tot el món, gràcies
barraca, ¿és el mateix si la pel·lícula es veu i es també als operaris dels Lumière, que filmaven pel-
viu en forma d’experiència individual en un aparell lícules allà a on anaven amb la mateixa màquina
com el Kinetoscopi inventat per Edison l’any 1894, que, posteriorment, els servia de projector. És clar
o bé una experiència col·lectiva com el Cinematò- que una mica abans ja havia aparegut el Kinetos-
graf presentat pels germans Louis i Auguste Lumi- copi de Thomas Alva Edison, amb el suport del
ère a París el 1895? Quan vaig escriure l’opuscle seu ajudant, Dickson, un aparell pensat per a la
El cinema a Cassà l’any 1996, dues persones del contemplació d’imatges a través d’un visor, la rà-
poble em van informar, per separat, que a l’era de pida successió de les quals permetia reproduir fi-
Can Carbó un firaire hi havia projectat cine; i van delment la il·lusió del moviment. Sense exagerar,
coincidir que anunciava el seu innovador espec- doncs, podem considerar Edison com un creador
tacle amb el títol deliciosament bilingüe d’Habla, del cinema entès com a experiència individual i els
canta, riu i plora. Però no hem trobat cap docu- Lumière com els difusors (anomenar-los creadors
ment que ho certifiqui, ni molt menys sabem com potser seria injust, trobem altres inventors a l’èpo-
era la projecció, si és que es tracta d’un fet real i ca mereixedors de ser inclosos en aquest estudi, i
no llegendari, és clar. Una llegenda no convertida ara mateix no és possible per falta d’espai ni tam-
en un fet viscut, sentit, majoritàriament, pel poble: poc és la seva finalitat) del cinema entès com a
és preferible, doncs, imprimir la història dels pri- experiència col·lectiva.
mers cines locals. Qui encara atribueixi aquest invent que ha tingut
El 1996, quan consultava tots els llibres d’histò- tanta influència en tot el segle XX fins arribar als
ria del cinema al meu abast, la coincidència era nostres dies als Lumière potser no té en compte
inevitable: el nou art neix amb la presentació del que la majoria de la població actual no veu les pel-
Cinematògraf dels germans Lumière al Saló Indi- lícules en una sala de cinema, sinó a casa còmoda-
en del Grand Café de l’Hotel Scribe, al número ment instal·lats tot mirant la televisió, l’ordinador, la
14 del Boulevard des Capucines, París, el 28 de tauleta o fins i tot el telèfon mòbil. Com diu Albert
desembre de 1895, una sessió que per accedir-hi Pla Nualart, en la distinció entre “veure” i “mirar”,

1. Aquest text és fruit de la conferència que va tenir lloc a can Trinxeria de Cassà de la Selva el dissabte 29 de setembre de 2018.