Page 38 - Conferencies de l'Arxiu 2

38

enllà de les seves qualitats musicals, l’autor de la l’entitat, una de les persones que van amarar-la de
ressenya qualificava com una obra de “democràcia la doctrina social de l’Església. Per tal de comple-
cristiana”. En aquell acte, el primer president, Lluís tar mínimament aquest perfil del president, val la
Maria Salvador, va ser l’encarregat d’explicar “el pena remarcar la seva adhesió als principis del tra-
pla” del Sindicat, que no era altre que aconseguir dicionalisme, un corrent ideològic que nodrirà de
“el bé moral i material de la classe agrícola, pro- forma significativa el primer sindicalisme catòlic. A
curant-li per adquirir tot l’avançament possible en nivell social, Salvador era un dels propietaris su-
l’art de conrear la terra”. Es tractava d’una procla- rers més notables de les Gavarres i una persona
ma molt genèrica i carregada de bones intencions. que es va comprometre en les accions en defensa
I, de fet, podem trobar-la recollida en bona part del sector.
dels estatuts dels primers sindicats agrícoles. Però tornem a la diada del 15 de maig. A banda de
Lluís M. Salvador, la primera cara visible de l’enti- Lluís M. Salvador, en l’acte fundacional també va
tat, no era una persona desconeguda; ans al con- fer ús de la paraula Josep M. Vilahur, aleshores vi-
trari. En algunes cròniques ens és presentat com cepresident de la Diputació de Girona i fill d’un dels
a “propagandista catòlic”. I, de fet, la seva trajec- fundadors del Sindicat. Segons el cronista, Vilahur
tòria havia estat prou coherent en aquest sentit. “es trobava per casualitat al local”. Fos per l’atzar
El 1894, per donar-ne exemple, havia participat en o no, en la seva intervenció va defensar “la neces-
el Congrés Catòlic de Tarragona; i alguns mesos sitat i la conveniència de l’agremiació en general
després de la fundació, el 1908, es convertiria en i la de la classe agrícola en particular” que esta-
el delegat d’Acció Social Popular a Cassà de la va, en paraules seves, “molt necessitada a causa
Selva. Les dues referències eren significatives. de l’abandonament del qual havia estat objecte”.
En el primer cas, havia estat una convocatòria en Les paraules de Josep Maria Vilahur, una persona
la qual el catolicisme social havia posat de mani- novament vinculada al tradicionalisme, es troben
fest una preocupació més intensa cap a la qüestió a mig camí de la nostàlgia pel desballestament del
social; i, si bé aquesta s’havia canalitzat sobretot sistema gremial de resultes de la revolució liberal i
cap al món urbà, hom havia expressat la necessi- la necessitat de participar en la construcció del nou
tat que “l’associació professional, mixta, aquella teixit associatiu i refermar l’autoritat de la classe
5
en què participen ambdues classes, ha de ser la propietària al món rural .
forma preferida sempre que sigui possible”. No Els dies següents, com acostumava a succeir, la
sabem si va arribar a participar en la convocatòria premsa catòlica informava amb entusiasme dels
del 1899, però en aquest cas es va incidir especí- avenços de la novella entitat, que es veia afavori-
ficament en el món rural i en la necessitat d’orga- da “per l’allistament d’un número considerable de
4
nitzar els petits pagesos a partir de cooperatives . socis” i per projectes que començaven amb molta
En el cas d’Acció Social Popular, es tractava d’una empenta; unes informacions que, si bé en alguns
entitat fundada el juny del 1907, poques setma- casos estaven carregades d’exageració, en el cas
nes després del Sindicat de Cassà de la Selva, del Sindicat Agrícola de Cassà de la Selva eren
per part del sacerdot Gabriel Palau amb la idea un bon presagi d’una entitat que, amb el pas dels
de “promoure, per tots els mitjans legítims, l’ac- anys, assoliria una dimensió prou considerable
ció social catòlica, especialment entre les clas- i es situaria com un dels sindicats agrícoles més
ses més nombroses”, tal com es remarcava en potents de les comarques gironines. Abans de
l’article primer dels seus estatuts. A banda del resseguir aquesta qüestió, però, val la pena que
lideratge que representava assumir el càrrec de expliquem el context en el qual va néixer l’entitat i
president, doncs, és molt probable que Lluís M. que resseguim el seu model de funcionament, con-
Salvador també fos un dels principals ideòlegs de cretat en els seus estatuts.

4. Sobre el tractament dels problemes agraris, Feliciano Montero (1983), pàgines 376 a 386.
5. La Regeneración, 18 de maig de 1907, p. 248.