Page 41 - Conferencies de l'Arxiu 2

ELS INICIS DEL SINDICALISME AGRARI. L’EXEMPLE DE CASSÀ DE LA SELVA (1907-1939) 41

de sindicats agrícoles. La promesa dels avantat- EL CONTROL DELS SOCIS FUNDADORS
ges fiscals i els rumors sobre la possibilitat que El Sindicat Agrícola de Cassà es va regir per uns
només es permetés l’existència d’un sindicat per estatuts que val la pena resseguir amb detall; so-
poble van propiciar una autèntica cursa per fundar bretot, perquè ens proporcionen moltes pistes
entitats. Segons les dades de l’Institut de Refor- sobre les intencions dels seus impulsors. Es van
mes Socials, el 1916, gairebé deu anys després aprovar el 15 d’abril de 1907, el mateix dia en què
de l’aprovació de la llei, hi havia un total de 34 sin- es va constituir l’entitat, però es van presentar al
dicats agrícoles a la província de Girona i 1.754 en Govern Civil exactament amb el mateix contingut
el conjunt de l’Estat. Però es tractava, en parau- el 1929, amb motiu del sufragi corporatiu que va
les de Pere Dausà, consiliari del Sindicat Agrícola intentar impulsar la dictadura de Primo de Rivera,
de Banyoles, d’un “ruixat d’estiu”; i bona part de per la qual cosa hem de suposar que no s’hi van
les entitats creades durant aquells anys van desa- introduir modificacions en aquests vint-i-tres anys.
parèixer ràpidament o només mantenien un funcio- D’altra banda, cal remarcar que si bé bona part dels
nament virtual pocs anys després de la fundació. estatuts dels sindicats agrícoles gironins copiaven
En tot cas, els ingredients que hem destacat fins o partien d’un mateix model que els promotors del
ara serien perfectament aplicables a qualsevol altra catolicisme social s’encarregaven de repartir o di-
població. Però la fundació es va produir a Cassà de fondre, en el cas de Cassà de la Selva la redacció
la Selva i en un context molt específic, un escenari i el sistema de funcionament que ens defineixen
que condicionaria (i molt) l’origen i el desenvolupa- els seus estatuts són totalment originals, amb una
ment de la novella entitat, per la qual cosa val la estructura i uns objectius adaptats exactament a
pena resseguir-los. Un dels elements que cal des- allò que volien els seus promotors. I, si tenim en
tacar és el pòsit d’associacionisme existent. Quan compte la seva durada, sembla evident que van
es va fundar el Sindicat, Cassà de la Selva ja dispo- acabar encertant un model perdurable, que es va
sava d’una sòlida tradició de cooperativisme, molt demostrar útil malgrat el pas dels anys.
lligada al pes del sector surer i que va conèixer un La primera dada interessant que ens ofereix aquest
període de forta expansió a finals del segle XIX. Un document fa referència a l’accés a l’entitat. A priori,
dels millors testimonis d’aquest fet el constitueix la hom no establia limitacions i deixava la porta oberta
cooperativa La Protectora, fundada el 1884 i que a l’ingrés d’un ampli perfil de persones vinculades
cal situar en el marc de la llei del 1877, que tam- al camp, des de “propietaris, arrendataris, colons,
bé donaria fruits a tot el Baix Empordà i a la Selva majordoms, obrers de l’agricultura i, en general,
Marítima. La societat, que va arribar a aplegar més qualsevol persona que exerceixi professió conne-
de 400 associats, permetia adquirir tota mena de xa amb l’agricultura”. El ventall era, doncs, ben ex-
productes a preus molt reduïts; i, segons els seus tens; i es deixava entreveure una clara vocació de
estatuts, també havia d’ajudar una família de tre- bastir una entitat interclassista, en la qual trobessin
balladors a “acumular sumes que arribin a ser res- aixopluc totes les classes socials al camp, d’acord
pectables, i que permetin disposar d’una reserva amb allò que propugnava el catolicisme social. El
en casos de necessitat”. També es va fundar, en president de la Federació Sindical Agrària de Gi-
aquest cas el 1886, una cooperativa anomenada rona, Jaume Rosich, ho expressaria de forma molt
L’Obrera Cassanenca, dedicada al treball. Al marge clara el 1919, en plena crisi de la postguerra euro-
del sector agrari existia, doncs, un pòsit de coo- pea: “Convé que tots s’ajuntin en associació mixta,
perativisme ben remarcable, que de ben segur els puix, sols així, queda complet l’ideal de germanor
promotors del Sindicat Agrícola de Cassà i la seva que deu impulsar sempre una obra social que té per
comarca van tenir molt presents des de bon co- principal missió, demés d’impulsar el progrés agrí-
mençament. Altrament, convé no oblidar la crisi del cola, evitar la lluita de classes.” La teoria, doncs,
8
sector surer que es produeix durant aquells anys i era molt clara. Una altra cosa és determinar si
l’interès, per part dels propietaris (alguns dels quals aquests objectius es van complir o no. O, dit d’una
tenien interessos directes en el sector), per evitar altra manera, si la base social del Sindicat acabaria
que el malestar s’estengués al camp. sent realment interclassista.

8. Jaume Rosich (1919), p. 7.