Page 44 - Conferencies de l'Arxiu 2

44

ELS SERVEIS PRESTATS dur a terme, però sabem que el 1912 es va ampliar
El Sindicat Agrícola de Cassà de la Selva i sa co- per tal d’encabir-hi la secció de la Joventut Catòli-
11
marca, com tots els que van néixer a principis del ca, que s’havia fundat com a secció del Sindicat .
segle XX, va començar amb un munt de projectes L’espai, que encara es conserva dempeus, té un
i aspiracions. En aquest sentit, en els estatuts es pati d’accés des del carrer del Molí, amb un edifici
definien diversos objectius que val la pena desta- situat a la banda esquerra i l’estructura principal
car: d’una banda, promoure i afavorir les proves de al fons de tot, paral·lela al carrer. A l’interior, a la
conreus, adobs i llavors i assajar “els instruments banda dreta, encara es conserven algunes de les
perfeccionats propis per tal de facilitar el treball”, estructures originàries i fins i tot algunes peces de
augmentar la producció i disminuir el seu cost; de l’antic molí, si bé en un estat de deteriorament bas-
l’altra, promoure i difondre l’ensenyament agrícola tant notable. El Sindicat Agrícola també va arribar
a través de conferències, fullets o revistes; tam- a disposar d’un cafè, situat a la plaça de la Coma.
bé, “facilitar l’adquisició d’adobs, instruments, ani- A banda d’això, però, quins altres serveis presta-
mals, llavors i matèries primeres o fabricades que va? De forma paral·lela a la fundació del Sindicat
siguin útils per a l’agricultura”; i, finalment, procu- es va posar en funcionament una caixa d’estalvis
rar els instruments agrícoles destinats a ser llogats que, en un primer moment, es va mantenir al mar-
als socis i afavorir la venda de productes agrícoles. ge de l’entitat, si bé els impulsors van ser els ma-
Els objectius, doncs, ens mostren el perfil d’uns teixos. Es tractava d’un servei bastant habitual en
propietaris interessats tant a convertir el sindicat els primers sindicats agrícoles. En un informe del
en una via per introduir la innovació tècnica al camp 1915 referent a la província de Saragossa, hom
com també per oferir l’adquisició de matèries pri- remarcava que “puede decirse que son pocas las
meres i maquinària als seus associats. asociaciones rurales que no cuentan con su caja
Com ens podem imaginar, però, una cosa és allò de crédito (…) aunque sólo fuese para préstamos
12
que es proclamava en el moment de fundar l’en- de abonos químicos y de simiente” . A finals del
titat i una altra, ben diferent, allò que es va acon- 1907, en una crònica publicada a La Regenera-
seguir en realitat. En aquest sentit, val la pena ad- ción, s’informava que en quatre setmanes de fun-
vertir que les fonts de què disposem per resseguir cionament portava més de 260 imposicions i un
l’activitat de l’entitat són força limitades i no ens capital acumulat de 5.000 pessetes; i, al mateix
permeten dur a terme una radiografia precisa. No temps, recollia alguns exemples de la missió cari-
disposem ni de les actes dels òrgans de govern, tativa que els propagandistes catòlics volien donar
ni tampoc de la correspondència, ni d’un registre a aquests tipus d’entitats: “a més a més d’altres
de socis o llibres de comptabilitat; documents, en casos que potser ignorem, hi ha dos exemples
el seu conjunt, que ens permetrien dur a terme preciosos de caritat i que de ben segur han sor-
una diagnosi molt més fidel de l’entitat. Malgrat près les classes humils d’aquesta parròquia, esti-
tot, a través de notícies aparegudes a la premsa i mulant-les a l’estalvi i a l’economia. El senyor rec-
de les fonts oficials, força escadusseres, podem tor a tots els nens del conegut Orfeó de Cassà i
descobrir algunes dades que ens poden ajudar a el fabricant catòlic Sr. Figueras a tots els seus tre-
entendre quin pes tenia i com funcionava. balladors tapers, els han obert i regalat una llibreta
L’entitat va disposar, en un primer moment, d’un amb la seva corresponent imposició”. Segons la
local arrendat. Però ben aviat va començar a cons- mateixa crònica, en aquells moments es prestava
truir “una casa i un magatzem propis” . El local es amb un interès del 80% que oferien els socis pro-
10
13
va convertir, amb el pas dels anys, en l’espai de tectors . La caixa es va acabar convertint en una
referència per als seus associats. Es fa difícil se- secció vinculada al Sindicat, tot i que els estatuts
guir les modificacions arquitectòniques que es van no s’hi referissin explícitament. Hem de suposar,

10. La Regeneración, 16 de novembre de 1907, p. 595-596.
11. El Norte, 17 d’agost de 1912, pàg. 2; també, El Norte, 3 de setembre de 1912, pàg. 1.
12. Cooperación (1915), I, p. 21.
13. La Regeneración, 16 de novembre de 1907, p. 595-596.