Page 49 - Conferencies de l'Arxiu 2

ELS INICIS DEL SINDICALISME AGRARI. L’EXEMPLE DE CASSÀ DE LA SELVA (1907-1939) 49

que abans de la guerra) que perceben, principal- objectius propis de la institució, hem de procurar
ment dels que depenen de la indústria del suro, la propagació de la bona premsa, no només per
nervi vital de la població” . contrarestar la profusió de les males lectures,
26
El Sindicat no només expressava el catolicisme sinó també per aniquilar la mala premsa, o pre-
a través del control als seus associats, sinó que msa impia, que tants mals produeix en la família i
28
també es va afegir a les mobilitzacions o les pro- la societat” . Els vincles entre les Joventuts Ca-
testes de les entitats catòliques contra els intents tòliques (originàries de la segona meitat del segle
de secularització impulsats des de l’Estat, sobretot XIX però que van renéixer a principis del XX) i els
durant la segona dècada del segle XX. En aquest Sindicats Agrícoles eren molt freqüent i, en molts
sentit, juntament amb altres entitats de la població casos, es traduïen en una relació orgànica o en la
i de la resta del Bisbat, el trobem en llistes de pro- utilització d’espais o seus comunes.
testa publicades per la premsa, com ara en la que
es va promoure per adherir-se al míting catòlic que
es va celebrar el 17 de juliol de 1910 a Girona (en ELS VINCLES EXTERNS
la qual també hi havia La Caixa d’Estalvis, l’Orfeó El Sindicat també es va convertir, de forma pun-
Catalunya i una llarga llista d’entitats religioses del tual, en un intermediari davant l’administració per
municipi) o per afegir-se a les protestes contra el tal d’aconseguir millores en infraestructures o re-
projecte de decret que es va promoure el 1912 per clamar una major atenció per al sector primari. La
tal de suprimir l’ensenyament del catecisme a l’es- manca d’informació de primera mà, bàsicament
27
cola . És precisament aquest vessant reivindica- de la correspondència de l’entitat, ens impedeix
tiu, compartit per bona part dels sindicats agrícoles conèixer amb detall aquest vessant, però la pre-
catòlics, el que incomodava els partits liberals i el msa ens ofereix algunes informacions escadusse-
que ens pot ajudar a explicar les prevencions amb res. A principis del 1909, per donar-ne un exem-
què els governs de torn van contemplar aquest ti- ple, el corresponsal del diari El Tradicionalista in-
pus d’entitats; més tenint en compte que repre- formava de la inclusió d’un pont al riu Onyar entre
sentaven instruments potencials de mobilització la carretera de Riudellots a la Bisbal i ho posava
en un escenari, el rural, clarament dominat pel ca- com a “palpable muestra de la labor intensa de
ciquisme. Hi havia el temor, doncs, que aquests es nuestro Sindicato Agrícola” i de les gestions del
convertissin en un contrapoder en el territori i una marquès de Camps, “dignísimo Senador y bene-
29
forma incontrolable de mobilització de la població. mérito socio honorario de este Sindicato” . I, al-
Finalment, val la pena destacar que el 1912 el Sin- guns mesos després, en aquest cas a través de
dicat va acollir la fundació d’una Joventut Catòli- la Federació Agrícola Catalana Balear (a la qual
ca. Bona part dels seus fundadors tenien vincles estava integrada el Sindicat), el delegat de l’entitat
familiars amb els socis del Sindicat, però la novella a Barcelona, Manuel Carreras, va llegir una comu-
entitat naixia amb la idea de coordinar esforços en nicació en què es proposaven diferents mesures
la defensa del catolicisme. En una de les prime- per resoldre la crisi del sector del suro, que afec-
30
res vetllades que va organitzar, el seu president, tava de ple alguns dels propietaris de l’entitat .
Narcís Vilahur (qui esdevindria alcalde durant la Més enllà d’aquesta funció com a lobby de pressió
dictadura de Primo de Rivera i la franquista), ex- davant els poders públics, el Sindicat de Cassà de
pressava la necessitat que “a més a més de la la Selva va mantenir relacions amb altres entitats;
cultura a través de bones lectures i conferències, i fins i tot va participar, de forma activa, en alguns

26. AMC, Correspondència, 1915-1920, Lligall, núm. 10.
27. En el primer cas, El Norte, núm. 158, 6 de juliol de 1910, pàg. 1-2, “Adhesiones recibidas para el Mitin católico de Gerona del
17 de julio. En el segon, El Norte, núm. 983, p. 1, “El catecismo en la escuela. Contra el sectarismo del Gobierno”.
28. El Norte, núm. 1342, 26 de maig de 1914, p. 1, “En Cassá de la Selva. La Fiesta del Sindicato Agrícola”.
29. El Tradicionalista, 7 de febrero de 1909, p. 1-2.
30. La Lucha, núm. 9970, 9 d’abril de 1910, p. 2, “Federación Agrícola Catalano Balear”.