Page 51 - Conferencies de l'Arxiu 2

ELS INICIS DEL SINDICALISME AGRARI. L’EXEMPLE DE CASSÀ DE LA SELVA (1907-1939) 51

tacular: el 1921 ja tenia 59 entitats federades i el
1927 arribà a les 64, el sostre.
El Sindicat Agrícola de Cassà de la Selva va par-
ticipar en la fundació de la FSA i s’hi va mante-
nir adscrit, de forma ininterrompuda, fins al 1934,
quan la federació va decidir dissoldre’s. El repre-
sentant de l’entitat a la junta directiva va ser, du-
rant molts anys, Josep M. Almeda, que va exer-
cir com a vocal. En tot cas, més enllà d’aquesta
adscripció, la participació del Sindicat en les dues
principals seccions de la FSA, la comercial i la
caixa, va ser estrictament testimonial; i, en qual-
sevol cas, molt inferior a la que hauria pogut es-
tablir una entitat amb un pes social com el seu.
En aquest sentit, si prenem com a referència els
informes presentats a les assemblees anuals de
la FSA, comprovem que si bé el Sindicat Agrícola
de Cassà es trobava entre els cinc primers pel
que fa al volum de socis, baixava fins a les darre-
res posicions quan es comptabilitzen les compres
fetes a través de la secció comercial o bé si tenim
en compte la seva participació en la caixa, ja fos a
través d’imposicions dels sobrants (tal com feien
altres entitats i com es suposava que s’havia de
finançar la caixa federada) o de l’accés al crèdit. Detall del primitiu molí de vapor que hi ha a l’interior de
l’edifici del Sindicat Agrícola. AMCS, Arxiu d’Imatges. Au-
No es tractava d’un cas aïllat, fruit d’una política tora: Dolors Grau.
específica de l’entitat (els motius de la qual des-
coneixem); ans al contrari. L’exemple del Sindicat
Agrícola de Cassà posa de manifest, tal com hem socis dels sindicats van maldar per donar a l’enti-
remarcat anteriorment, fins a quin punt les enti- tat un perfil reivindicatiu, es donés també a Cassà
tats o els propietaris no van apostar per la FSA de la Selva. Ans al contrari, el Sindicat es va man-
de Girona, ja fos perquè els avantatges que els tenir al marge del debat polític i social.
oferia no eren prou engrescadors o bé perquè ja
es sentien satisfets amb els canals que utilitzaven. A partir del 18 de juliol de 1936, però, el Sindicat
Agrícola de Cassà de la Selva i sa Comarca va
entrar en una nova etapa, radicalment diferent de
L’ADAPTACIÓ A L’ECONOMIA DE GUERRA l’anterior. L’exili d’alguns dels seus dirigents i la
Alguns sindicats agrícoles van tenir, durant el pe- pressió de nous sectors socials van provocar un
ríode de la República, una enorme dificultat per aï- gir radical en el govern de l’entitat. El govern va
llar-se de les tensions socials que van aflorar a la passar a mans dels arrendataris i petits propieta-
superfície. La convivència, en un mateix espai as- ris, adscrits a les diferents centrals sindicals i a
sociatiu, de classes socials enfrontades, el fracàs la necessitat d’adaptar el funcionament a les exi-
del sindicalisme interclassista i la democratització gències de l’economia de guerra. Els presidents
associativa van generar tensions a moltes entitats. de l’entitat, Dalmau Massó (fins al setembre de
A Banyoles, per posar un exemple, alguns socis 1937) i Àngel Dalmau (a partir d’aquesta data),
del Sindicat Agrícola, de caire catòlic, van intentar eren pagesos sense terra. D’entrada, el nombre
reconvertir l’entitat en una plataforma a través de de socis es va incrementar de forma significativa.
la qual vehicular les reivindicacions socials; però Però, en la mesura que el Sindicat es va convertir
la majoria van optar per mantenir l’apoliticisme, la en el principal instrument de control de la produc-
qual cosa va propiciar la creació d’un sindicat de ció i que el panorama estava dominat per les exi-
classe que s’anomenaria Acció Social Agrària. En gències de la guerra, aquest també es va convertir
tot cas, no tenim constància que el debat que es en un element de tensió de primer ordre, a Cassà
va produir en algunes poblacions, en les quals els de la Selva i a moltes altres poblacions. En tot cas,